dilluns, 14 de maig de 2018

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbanístic dels dos nuclis urbans, és un barri ja completament integrat dins de la població que no ha perdut la seva identitat i encara es pot diferenciar observant el reduït nucli antic entremig les edificacions noves.

No ens podem sentir complaguts admetent sense un anàlisi rigorós, que l’origen del nom de Vila-seca es va formar etimològicament unint l’arrel llatina “vilae” amb un adjectiu que fa referència a la magra abundància hídrica de la zona geografia on està situat el veïnat.

Va passar que de sobte un dia la riera va deixar de portar aigua?. Es va marcir misteriosament la naturalesa vegetal d’aquell rodal?. Quin extraordinari fenomen va ocórrer per haver d’afegir l’adjectiu seca?. Realment calia emfatitzar una condició, que sens dubte és negativa?. Era perquè ningú no es confongués parlant del llogarret?.

No sabem que va passar. No es va deixar res escrit sobre aquest tema, que se’n tingui coneixement. Tampoc la tradició oral que fa de memòria dels nostres avantpassats ens aporta res; aquestes raons de l’existència de la Vila-seca no han tingut prou empenta per arribar-nos, i en algun relleu generacional va defallir en un maleït punt del trajecte que separa la població principal del veïnat, mentre s’anava consolidant el camí de la Tarongeta, el cordó umbilical que ens uneix, sense que a la Vila-seca, per ser petita i subordinada, s’arribés a gestar ni una sola llegenda rural.

Fos el que fos que passés, el fenomen natural o misteriós és responsable històric de que s’origini aquesta dialèctica. Algú ens ha argumentat que en origen el nom feia esment a una vila agrícola romana que existia en aquest mateix lloc, i concloïa que havent-se trobat restes d’aquella època en forma de tègules i altres utensilis als camps de la vora, era senyal inequívoc que aquella era la procedència no tan sols del llogarret, sinó que també ho era el substantiu del nom villae, “Vila” i de l’adjectiu sicca, “seca”. Tot allò que ens fou argumentat resultava plausible.


El nom de Vila-seca, encara que no ho sembli, està format per una sola paraula, no per dues, d’aquí ve que la segona part del nom compost, s’escrigui amb minúscula. El guionet que separa les dues part és el signe ortogràfic que serveix per unir aquelles paraules compostes en les quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s ó x.

Ja hem parlat del camí de la Tarongeta i torno a ell per argumentar una interesant evolució semàntica de l’adjectiu “sicca”. Permeteu-me però, que ara adopti la forma correcta i escrigui “sikka”, un vocable àrab amb el que originàriament es denominaven els instruments de ferro punxants amb els que es marcava o gravava objectes i materials menys durs. De la paraula en qüestió s’origina amb un bon grapat de derivats per metonímia. En son exemple la reixa de l’arada i, les seques o cases de moneda.

Aparentment les paraules via o camí, no semblen tenir relació amb cap instrument de ferro que deixi una marca o empremta, però hom creu que una de les accepcions de “via”, és “l’espai que hi ha entre els carrils que assenyalen les rodes dels carruatges” i es podria haver originat a partir d’aquest nom sikka, i indicaria la repetició de roderes que marquen la traça i fan viable un camí.

No resulta estrany de trobar topònims híbrids, que s’han format de l’àrab i el llatí, com Vila-seca, que es formà per “vila” i “sikka”, denominada així perquè es trobava a la vora d’un antic camí medieval que conduïa de Palafrugell a la marina de Tamariu.

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbaní...