dilluns, 14 de maig de 2018

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbanístic dels dos nuclis urbans, és un barri ja completament integrat dins de la població que no ha perdut la seva identitat i encara es pot diferenciar observant el reduït nucli antic entremig les edificacions noves.

No ens podem sentir complaguts admetent sense un anàlisi rigorós, que l’origen del nom de Vila-seca es va formar etimològicament unint l’arrel llatina “vilae” amb un adjectiu que fa referència a la magra abundància hídrica de la zona geografia on està situat el veïnat.

Va passar que de sobte un dia la riera va deixar de portar aigua?. Es va marcir misteriosament la naturalesa vegetal d’aquell rodal?. Quin extraordinari fenomen va ocórrer per haver d’afegir l’adjectiu seca?. Realment calia emfatitzar una condició, que sens dubte és negativa?. Era perquè ningú no es confongués parlant del llogarret?.

No sabem que va passar. No es va deixar res escrit sobre aquest tema, que se’n tingui coneixement. Tampoc la tradició oral que fa de memòria dels nostres avantpassats ens aporta res; aquestes raons de l’existència de la Vila-seca no han tingut prou empenta per arribar-nos, i en algun relleu generacional va defallir en un maleït punt del trajecte que separa la població principal del veïnat, mentre s’anava consolidant el camí de la Tarongeta, el cordó umbilical que ens uneix, sense que a la Vila-seca, per ser petita i subordinada, s’arribés a gestar ni una sola llegenda rural.

Fos el que fos que passés, el fenomen natural o misteriós és responsable històric de que s’origini aquesta dialèctica. Algú ens ha argumentat que en origen el nom feia esment a una vila agrícola romana que existia en aquest mateix lloc, i concloïa que havent-se trobat restes d’aquella època en forma de tègules i altres utensilis als camps de la vora, era senyal inequívoc que aquella era la procedència no tan sols del llogarret, sinó que també ho era el substantiu del nom villae, “Vila” i de l’adjectiu sicca, “seca”. Tot allò que ens fou argumentat resultava plausible.


El nom de Vila-seca, encara que no ho sembli, està format per una sola paraula, no per dues, d’aquí ve que la segona part del nom compost, s’escrigui amb minúscula. El guionet que separa les dues part és el signe ortogràfic que serveix per unir aquelles paraules compostes en les quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s ó x.

Ja hem parlat del camí de la Tarongeta i torno a ell per argumentar una interesant evolució semàntica de l’adjectiu “sicca”. Permeteu-me però, que ara adopti la forma correcta i escrigui “sikka”, un vocable àrab amb el que originàriament es denominaven els instruments de ferro punxants amb els que es marcava o gravava objectes i materials menys durs. De la paraula en qüestió s’origina amb un bon grapat de derivats per metonímia. En son exemple la reixa de l’arada i, les seques o cases de moneda.

Aparentment les paraules via o camí, no semblen tenir relació amb cap instrument de ferro que deixi una marca o empremta, però hom creu que una de les accepcions de “via”, és “l’espai que hi ha entre els carrils que assenyalen les rodes dels carruatges” i es podria haver originat a partir d’aquest nom sikka, i indicaria la repetició de roderes que marquen la traça i fan viable un camí.

No resulta estrany de trobar topònims híbrids, que s’han format de l’àrab i el llatí, com Vila-seca, que es formà per “vila” i “sikka”, denominada així perquè es trobava a la vora d’un antic camí medieval que conduïa de Palafrugell a la marina de Tamariu.

EL SERVEI D’ARMES

El dia 26 de gener de l’any 1854 l’ajuntament de Palafrugell rebé una circular del governador de Girona en que s’ordenava procedir amb les operacions de Quintes. Els serveis municipals s’encarregaren de realitzar un allistament on figuraven els joves que complien els requisits expressats a la “Ley de Reemplazos”, i eren tots aquells homes que el dia trenta d’abril d’aquell any tinguessin fets vint anys. La llista fou verificada pel capellà de l’església de Sant Martí mossèn Joan Collboni, i posteriorment exposada a la vista pública durant deu dies continuats.

El dia 5 de març es va convocar sessió municipal per tal d’atendre les possibles al·legacions i reclamacions i si s’esqueia rectificar l’allistament de mossos. No se’n va presentar cap reclamació i l’allistament va quedar ratificat pels membres de l’ajuntament constitucional.
El dia 2 de abril de 1854 eren les set del dematí que van ser citats a la Sala Capitular de la vila de Palafrugell els membres de l’ajuntament, havien estat convocats per l’alcalde per tal de donar compliment a allò que preveia la Llei de Quintes i celebrar sorteig general dels mossos, que haurien de prestar servei d’armes.

La crida popular s’havia efectuar mitjançant pregó públic, uns avisos que va fer repetida i anticipadament el nunci municipal en els punts acostumats de la població, que havien estat fixats de molt antic. Un cop iniciat el procediment es van introduir les paperetes dels noms en unes boles, les quals s’acompanyaven d’unes altres boles numerades. Cada papereta es llegia en veu alta per l’alcalde quan era introduïda i el mateix feia el regidor síndic amb els números. Les boles van ser col·locades en dos bombos que es van fer girar repetidament durant una bona estona, un cop es va creure que era suficient, dos nens menors de deu anys les van anar treien d’una en una. El primer infant anunciava el regidor síndic les que contenien els noms i tot seguit l’altre nen deia el número corresponent a l’alcalde.


Les paperetes que s’havien llegit eren comprovades pels altres regidors i pel públic assistent que s’interessés en veure-les.
El dia 9 d’abril es va realitzar a porta oberta la talla dels mossos a la Casa Capitular de la vila. Eren les set del dematí quan s’iniciaren les talles i s’encarregaven de realitzar-la dos metges de la població, els doctors Francesc Bonet i Josep Martí. La talla dels mossos l’inscrivia i supervisava el comandant retirat Josep Deulofeu. Tots els membres del consistori encapçalats per l’alcalde Pere Prats, estaven presents.

A la llista d’aquell any de 1854 figuraven divuit individus, dels quals des del número ú al número nou van resultar aptes pel servei i declarats soldats immediatament. D’aquests soldats, tres d’ells, demostraren estar matriculats a la llista especial d’Homes de Mar, que fou certificat per l’Ajudant de Marina del Districte que estava present i servirien al Cos de la Marina. Els altres nou mossos que ocupaven els darrers números del sorteig van ser declarats suplents, cap d’ells era present a la sala, tots eren absents i ningú va respondre quan es va cridar el seu nom. No fos cas!.

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbaní...