Palatio Frugelli

El dia 3 de gener de 1874, el Capità General de Madrid, general Manuel Pavía, encapçalà el cop d’estat que va posar fi a la Primera República i el governador civil de Girona, fidel al nou directori, manà substituir la composició dels ajuntaments republicans disposant que, entre d’altres pròcers, el 17 de març prengués possessió com a conseller del nou ajuntament Josep Genís i Sagrera. No sabem perquè, però aquest mai no ho va fer. Era un temps turbulent, insegur, perillós. Era temps de correries de carlins, i de les milícies nacionals que els anaven al darrera. Josep Genís era el darrer fill d’una nissaga d’industrials surers vinguts d’Agullana a Palafrugell a les beceroles del segle XVIII. Els Genís havien establer una fàbrica de taps al carrer Cervantes, l’empresa industrial J. Genís i Cia, i fixaren la residencia familiar una mica més amunt, a l’altre costat de carrer, allà on fa cantonada amb el carrer de les Botines. La casa Genís és un edifici de planta baixa i dos pisos que

Deia l’il·lustrat botànic perpinyanenc Josep Quer, que no hi havia lloc on fos més apreciat el fonoll que a Catalunya, aquí es conservava en adob de vinagre i es menjava particularment durant l’hivern en amanides i de moltes altres maneres. S’emprava també en la preparació d’olives en adob i de les anxoves en salaó, afegint-ne uns quants branquillons que aromatitzaven el preparat de conserva.   Dels diversos usos que antigament se’n feia del fonoll marí, ara pràcticament els desconeixen i som ignorants de tot. La planta te un elevat contingut d’àcid ascòrbic, que és el nom científic de la vitamina C, s’hi acosta als a 50 mg per cada 100g, i per les propietats que posseeix com aperitiu estimulant de la gana, tònic i antiescorbútic, era l’adob per excel·lència que utilitzaven els antics marins i no els faltava mai a bord durant les llargues travessies. La tradició oral explica el cas d’uns nàufrags que arribats a terra ferma i mentre grimpaven exhausts els penya-segats de la costa,