LA CREU DEL PEDRÓ

De l'actual Raval Superior abans en deien d'Amunt, i en el mateix punt en que aquest finalitzava s'iniciava el carrer del Pedró, però com que en el us del català la vocal e te la sonoritat de vocal neutra quan es troba en una posició àtona, el so que resulta, de sempre ha estat dit Carrer del Padró. I d'aquesta manera s'escrivia abans de la normalització. Era lògic que s'hi transcrivís tal i com sonava.
També allà mateix, en aquell punt, s'iniciava el camí antic de Begur. Ara arrenca més lluny, coincidint amb una fita de terme a la perifèria de la població, prop de la vila d'Esclanyà.
La petita vila d’Esclanyà està documentada des del segle XIII amb el nom d'Asclayano i també figura com Sclayano. L'origen etimològic del nom és dubtós, alguns estudiosos el fan derivar d’asclar, i com que una ascla és una estella grossa, asclar significaria estellar, trencar fent estelles. En Joan Corominas al seu torn ens parla del nom evolucionat, propi del llatí, Esquilianianus, un adjectiu que denota que cosa de la que es parla o se’n fa relació, és propietat, o la possessió d’algú.
Però no ens hem d’allunar tant per prosseguir amb el relat que us volíem explicar. Volem parlar-vos de la casa de la cantonada, que en aquella cruïlla està situada del cantó de tramuntana. Des del carrer es veu una creu de ferro que hi ha al terrat de l’edificació. Aquella creu, i d’altres que també hi ha a la població, indicaven els vianants, d’això fa molt de temps, el límit urbà, els límits que eren segurs. Més enllà d’aquells indicadors, d’aquells termes, només existia el domini de la incertesa.

Més que d’un senyal les creus eren el constituent d’uns comunidors. La Santa Creu era venerada perquè protegia les persones, i al mon de pagès es pregava per les bones collites i es demanava protecció pels animals, els camps i els sembrats, de llamps, pedregades i mals esperits.
És ben segur que inicialment la creu no es trobava emplaçada en la mateixa situació en que està ara, dins la casa i en una posició elevada, sinó a terra, al carrer sobre una columna en forma de pedró. Generalment l’evolució d’aquests elements tradicionals ha estat condicionat pels ritmes i el progrés urbà. Les necessitats d’espai o la destrucció durant les moltes guerres que s’han sofert en aquesta nostra terra, relegaven la solemne columna de pedra a desaparèixer per sempre o a convertir-se en una simple creu de capelleta, amb la que es pretenia emular l’original atribuint-li les mateixes peculiaritats.
La verdadera creu va desaparèixer, però deixà una severa i profunda petjada en aquest lloc amb el nom de pedró. Es convertí en un símbol que ho referencià tot en aquest rodal, donant nom als carrers, la plaça i al barri sencer. Tendim a creure que l’antic pedró hauria estat situat a la plaça del Pedró, però sembla més adient que una creu de límit s’ubiqués a la cruïlla de camins que es formava al Pou d’en Bonet. Això, el dia d’avui, encara no ho podrem saber.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

EL CAMP D’EN GRASSOT