Va ser el dia de Sant Ireneu, el 28 de juny de 1590, que es va morir
el mestre Pere Bòria, picapedrer, mestre major de l’obra nova de Sant Martí de
Palafrugell. Feia ben poc que s’havien complert els dos primers anys d’inici de
les obres i aquell contratemps amoïnava els obrers de l’església, que volien
contractar per a substituir-lo un professional que posseís la ciència i la
traça necessàries per escometre amb èxit la construcció del temple. Com
administradors figuraven dos síndics, un d’ells havia estat designat pels clergues
i l’altre l’havien nomenat els obrers; de comú acord entre els dos acordaven la
designació d’un clavari que era l’encarregat
de les finances. Aquets càrrecs s’exercien durant un any, finalitzat el termini,
se’n triaven nous gestors.
Per a reemplaçar en Pere Bòria es decidiren pel mestre Joan Jausí, un constructor
de nacionalitat francesa que posseïa en escreix els coneixements tècnics i
empírics necessaris i complia amb tots els requisits i exigències dels
administradors.
L’arquitecte es traslladà a Palafrugell per a fer-se càrrec de la
construcció a finals d’aquell mateix any de 1590, Joan Jausi feia poc que havia
contret matrimoni amb la Maria Anna, i esperaven el seu primer fill. La situació
familiar en que es trobaven i l’envergadura del projecte de la nova església, el
pressupost d’execució de la qual s’havia estimat en gairebé 6.000 lliures, van
ser motius determinants perquè el matrimoni s’establís a la població amb
l’esperança d’estar-s’hi una llarga temporada.
A mitjans del mes de
març de 1591 naixia el seu fill Joan, i la parella decidí, per a viure, construir
la seva pròpia casa. En aquella època la població creixia de forma lineal
seguint els eixos de les antigues vies que sortien del recinte murat. Aquests
punts es localitzaven al llarg del Raval d’Avall, que resseguia el camí d’anar
a Mont-ras i Palamós; al nord-oest, allargant-se pel carrer de les Cases Noves,
que era el camí de La Bisbal; al nord, pels carrers de Pals i Raval de Dalt, i
a l’est pel carrer de Vilaseca, o del joc de la Tarongeta.
Per a ubicar la residència triaren el Raval d’Avall, a la placeta de
la font, davant de l’Hospital de Pobres. Demanaren llicència d’obres el mateix
any de 1591, i acabaren la construcció el 1596. Allà s’hi van estar fins l’any
1605, moment en que l’arquitecte revé l’encàrrec de realitzar el primer cos de façana
de l’església de Sant Feliu de Girona. Aquella primera fase de l’obra, l’executaren
conjuntament els mestres Felip Regí i Joan Jausí, fou capitulada el 23 de gener
de 1605, i hem de suposar que a partir d’aquell moment la família, en la que ja
figuraven sis fills, es va traslladar a la ciutat per a establir-se de manera
definitiva. No van perdre el contacte amb la vila de Palafrugell, poble on
durant alguns anys conservaren la casa del Raval, com a mínim durant el temps
en que el mestre fou responsable de les
obres de Sant Esteve de Mont-ras, acreditades des del 1606.
La casa Jausí és d’estil
renaixentista, resolta amb sobrietat i elegància, una de les més boniques de
Palafrugell. Destaca la porta principal de la planta baixa, majestuosament adovellada
i la finestra del piano nobile, amb querubins alats que sostenen les columnes
que emmarquen l’orifici.
Comentaris