divendres, 17 de març de 2017

UN FILL DE LLOFRIU ÉS AFUSELLAT A PLAÇA NOVA

El 19 de febrer de 1834 el comerciant Antoni Riera Grassot fou nomenat batlle de la vila de Palafrugell i a partir d’aquell dia va haver de fer mans i mànigues per poder atendre el munt d’ocupacions amb les que estava compromès. La primera i principal obligació la tenia amb el seu negoci, al qual dedicava unes poques hores de la jornada diària. Moltes menys li requeria el comandament de la Companyia de Seguretat Pública, una força armada de Voluntaris Urbans d’autoprotecció, de recent instauració a les principals localitats del regne, formada per vilatans i de la qual ell n’era capità; a fe de Déu que en aquell temps eren necessaris i requerits aquells escamots, una mena de sometents locals, ja que vagant per la plana i encimbellats dalt les Gavarres abundaven partides de bandolers i facciosos i el governador militar de la província no disposava de prou tropes regulars per protegir els ciutadans.
Patint per aquelles atribolades circumstàncies, al poble de Llofriu vivia en Sebastià Riera Rocas, on va néixer el dia 11 de juny de l’any 1811. Era el fill petit d’en Joan Riera i de Narcisa Rocas, consorts i  veïns del poble, que havien aconseguit criat deu fills. Els membres de la família Riera-Rocas, de moltes generacions enrere, eren branquillons d’un tronc amb l’essència  genètica feta a pagès.
A Palafrugell, de tant en tant, les seves gents ho donen tot en abundància. Tendim als extrems. Hi va haver un temps en que vindicant llibertats es va arribar a assolir les cotes més elevades dins els moviments associatius i el cooperativisme de classe. Val a dir, que a aquestes legítimes reivindicacions s’hi oposaven uns altres vilatans, impulsant organitzacions de bel·ligerant fonamentalisme ultracatòlic, i les associacions polítiques més reaccionàries i conservadores.
La nit del dia 10 de setembre de 1834, mentre vivien immersos en la primera guerra civil carlista, en la que s’enfrontaven els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre de Borbó, aspirant a regnar les Espanyes, amb els isabelins, altrament denominats cristians, que recolzaven a Isabel II i la seva mare i regent Maria Cristina de Borbó, en Sebastià va prendre part en la causa i va fugir de casa seva, per a unir-se a la facció, es a dir, als rebels armats, als carlistes.

Els ajuntaments estaven obligats a informar les autoritats militars sobre qualsevol manifestació de rebel·lia, insurgència o suport a les faccions que es produïssin a les seves demarcacions i el cas d’en Sebastià era tan evident que no es podia ocultar. L’acabaren denunciant. El seu nom, entre el de altres joves, aparegué publicat en les pàgines de busca i captura del Butlletí Oficial de la Província de Girona. Per haver-se unit a la facció, els reclamava la presó de portes en dins.
Es desconeixen les circumstàncies de la seva captura, però la detenció va ser cosa ràpida, ja que als tres mesos de marxar de casa fou portat a la població, conduit a Plaça Nova, un espai que encara no s’havia acabat d’urbanitzar, i allà, públicament, fou passat per les armes. Eren les deu hores del dematí de l’11 de desembre de l’any 1834. El delicte de rebel·lió en que havia incorregut el llofriuenc Sebastià Riera Rocas tenia associat la pena de mort. Es va actuar segons establia la llei vigent i els Bans publicats pel Capità general de Catalunya Manuel Llauder i de Camín.
El mateix dia es donà sepultura al seu cos en el nou cementiri de Palafrugell, situat al paratge dels Plans.

EL MESTRE MAJOR D’OBRA JOANNES JAUSI

Va ser el dia de Sant Ireneu, el 28 de juny de 1590, que es va morir el mestre Pere Bòria, picapedrer, mestre major de l’obra nova de Sant Martí de Palafrugell. Feia ben poc que s’havien complert els dos primers anys d’inici de les obres i aquell contratemps amoïnava els obrers de l’església, que volien contractar per a substituir-lo un professional que posseís la ciència i la traça necessàries per escometre amb èxit la construcció del temple. Com administradors figuraven dos síndics, un d’ells havia estat designat pels clergues i l’altre l’havien nomenat els obrers; de comú acord entre els dos acordaven la designació d’un clavari que era  l’encarregat de les finances. Aquets càrrecs s’exercien durant un any, finalitzat el termini, se’n triaven nous gestors.
Per a reemplaçar en Pere Bòria es decidiren pel mestre Joan Jausí, un constructor de nacionalitat francesa que posseïa en escreix els coneixements tècnics i empírics necessaris i complia amb tots els requisits i exigències dels administradors.
L’arquitecte es traslladà a Palafrugell per a fer-se càrrec de la construcció a finals d’aquell mateix any de 1590, Joan Jausi feia poc que havia contret matrimoni amb la Maria Anna, i esperaven el seu primer fill. La situació familiar en que es trobaven i l’envergadura del projecte de la nova església, el pressupost d’execució de la qual s’havia estimat en gairebé 6.000 lliures, van ser motius determinants perquè el matrimoni s’establís a la població amb l’esperança d’estar-s’hi una llarga temporada.
A mitjans del mes de març de 1591 naixia el seu fill Joan, i la parella decidí, per a viure, construir la seva pròpia casa. En aquella època la població creixia de forma lineal seguint els eixos de les antigues vies que sortien del recinte murat. Aquests punts es localitzaven al llarg del Raval d’Avall, que resseguia el camí d’anar a Mont-ras i Palamós; al nord-oest, allargant-se pel carrer de les Cases Noves, que era el camí de La Bisbal; al nord, pels carrers de Pals i Raval de Dalt, i a l’est pel carrer de Vilaseca, o del joc de la Tarongeta.

Per a ubicar la residència triaren el Raval d’Avall, a la placeta de la font, davant de l’Hospital de Pobres. Demanaren llicència d’obres el mateix any de 1591, i acabaren la construcció el 1596. Allà s’hi van estar fins l’any 1605, moment en que l’arquitecte revé l’encàrrec de realitzar el primer cos de façana de l’església de Sant Feliu de Girona. Aquella primera fase de l’obra, l’executaren conjuntament els mestres Felip Regí i Joan Jausí, fou capitulada el 23 de gener de 1605, i hem de suposar que a partir d’aquell moment la família, en la que ja figuraven sis fills, es va traslladar a la ciutat per a establir-se de manera definitiva. No van perdre el contacte amb la vila de Palafrugell, poble on durant alguns anys conservaren la casa del Raval, com a mínim durant el temps en que  el mestre fou responsable de les obres de Sant Esteve de Mont-ras, acreditades des del 1606.
La casa Jausí és d’estil renaixentista, resolta amb sobrietat i elegància, una de les més boniques de Palafrugell. Destaca la porta principal de la planta baixa, majestuosament adovellada i la finestra del piano nobile, amb querubins alats que sostenen les columnes que emmarquen l’orifici.

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbaní...