Passa al contingut principal

PALAFRUGELL PEIX FREGIT

...Palafrugell peix fregit,
jurioles a la brasa;...

Ara Pla!. I aquest tòpic d’on ens ve?; què ens volen retratar amb una endrapa de peix?.
Aquest curtíssim vers que es refereix a la gent de Palafrugell pertany a una antiga cançó, una cançó marinera, “La cançó del litoral”, en la qual es ressegueixen ordenadament els pobles de la costa catalana. Fins on tenim coneixement s’inicia a Altafulla, però és probable que tingui un principi més avall, més lluny, i des d’aquell punt geogràfic desconegut, al sud, fa el recorregut ascendint fins a la ratlla de França. Fou, uns segles enrere, una cançó molt popular que hores d’ara ja està oblidada. Ningú ja no la canta. Ha desaparegut completament de la faç de la terra.

Són els llocs on es realitzava el cabotatge, les parades que es feien generalment amb els vaixells denominats de mitjana, unes barques que tenien dues veles llatines i un floc envergat a un estai de la proa del vaixell. Amb ells es feia el comerç marítim a Catalunya entre els segles XVIII i XIX, era molt més ràpid que la distribució terrestre de mercaderies, va tenir moments d’una intensitat aclaparadora, enervant, visqué una època pujant i daurada fins que el transport de persones i productes per ferrocarril es convertí en un seriós competidor que el va anar desposseint de demanda fins a fer-lo desaparèixer completament.
Barca de Mitjana
Per raons d’espai no transcriurem la lletra de la cançó, tampoc se’n coneix la música que la suporta, ens cenyirem únicament a les gents que ens fan de llindar els de Palafrugell, al vers s’entén, aquells que ens precedeixen i els que ens segueixen, posats així en aquest ordre de veïnatge per una intel·ligència superior, desconeguda, massa elevada perquè ni provem d’entendre-la. Col·locats eternament al nostre costat, pel sud ens dona pas la vila de Palamós i el nord ens el cobreix la població de Begur. Aquesta petita part diu així.

...a Sant Feliu son ganxons,
Palamós i la Vall d’Aro;
Palafrugell peix fregit,
jurioles a la brasa;
a Begur son bacanards
que coralen a la Brama,...

La manera en que s’ha confeccionat la relació dels pobles, i per la pròpia estructura estròfica i versal de la composició, fa tota la pinta d’ésser una regla mnemotècnica, un recurs per recordar l’itinerari de les poblacions costaneres, que se serveix d’algun arquetip, costums, fet extraordinari o característiques singulars dels pobles o dels habitants que es troben a la costa. Es fa d’ells un retrat verbal, definitori, a voltes satíric, una visió popular i senzilla però molt efectiva per a retenir-lo a la memòria. A més de guia també es podia fer servir per controlar el temps, situar-se dins l’itinerari proposat i realitzar les estimacions oportunes dels recorreguts i estibes.
És una creació imitativa d’aquella Ora Maritima de Festo Avieno, que, al segle IV abans de la nostra era, també descriu a partir del vers 519 la costa catalana. Quan arriba al nostre Empordà, l’autor massaliota descriu els ferotges pobladors indigetes, i en confusa localització deixa en mans d’una incerta posteritat el descobriment de la desapareguda ciutat de Cypsellam. Amb un indici, l’antiga urbs estava a peus del iugum celebandicum, una referència geogràfica, que també ens resulta de dubtosa ubicació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes