Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2016

PALAFRUGELL PEIX FREGIT

...Palafrugell peix fregit, jurioles a la brasa;... Ara Pla!. I aquest tòpic d’on ens ve?; què ens volen retratar amb una endrapa de peix?. Aquest curtíssim vers que es refereix a la gent de Palafrugell pertany a una antiga cançó, una cançó marinera, “La cançó del litoral”, en la qual es ressegueixen ordenadament els pobles de la costa catalana. Fins on tenim coneixement s’inicia a Altafulla, però és probable que tingui un principi més avall, més lluny, i des d’aquell punt geogràfic desconegut, al sud, fa el recorregut ascendint fins a la ratlla de França. Fou, uns segles enrere, una cançó molt popular que hores d’ara ja està oblidada. Ningú ja no la canta. Ha desaparegut completament de la faç de la terra. Són els llocs on es realitzava el cabotatge, les parades que es feien generalment amb els vaixells denominats de mitjana, unes barques que tenien dues veles llatines i un floc envergat a un estai de la proa del vaixell. Amb ells es feia el comerç marítim a Catalunya entr

EL MEMORIAL TESTIMONI DE LA FE

De l’església de Sant Bartomeu que hi ha a Roma se’n diu “ all’isola Tiberina” per estar situada en una illa del riu Tíber. L’illa Tiberina, és un lloc d’especial importància històrica. Està situada a mig camí entre el barri de Trastevere, (abans trans Tiberim, "darrere el Tíber"), on va tenir lloc la primera prèdica cristiana, i el barri jueu. En el mateix lloc on s’aixeca la basílica existí anteriorment un temple dedicat a Esculapi, el déu romà de la medecina, i eren molts els pelegrins que s’hi acollien en aquell establiment demanant-li intercessió pel guariment del seu mal. L’any 998, l’emperador alemany Otó III, feu erigir l’església per a dipositar al temple les despulles de dos màrtirs, Sant Bartomeu, i Sant Adalbert, que moriren l’any 997 evangelitzant els pobles pagans del nord d’Europa. L’existència d’un pou dins la basílica, és un fet excepcional que probablement es remunti al temps en que l’aigua era tinguda per taumatúrgica. El pou ha esdevingut un símbol eva