Passa al contingut principal

EL RAVAL INFERIOR O D’AVALL


El perfil del Raval Inferior fa baixada, és un pendent suau que no desassossega ningú. Del costat esquerre del carrer hi ha alguns edificis característics dels segles XVIII i XIX sotmesos a un intent de restauració poc acreditat amb resultats més aviat magres. Es podria haver aconseguit més!. De totes les maneres que es vulgui analitzar, aquest, ja era un carrer perdut. Les construccions del costat de ponent son habitatges sense ànima. Parlant-vos en confiança, de tots aquests, jo, potser, només en salvaria un parell.
El creixement urbà de Palafrugell des del punt de vista urbanístic, i centrant-nos en la part més antiga del procés, s’adaptà al tipus de població de planícia, en la qual els habitants tendiren a agrupar-se seguint unes línies de construcció en paral·lel, adaptades a la forma de la lloma sobre la que s’edificava, traçant dos eixos que seguien la direcció nord-sud, i disposant uns carrers transversals més estrets, per comunicar-los.

A l’esplanada que hi havia davant el Portal d’Avall, extramurs del recinte fortificat, donava sortida un d’aquells carrers al qual els de la Vila denominaren Carrer Major, i com que el lloc era espaiós, acordaren instal·lar-ne un mercat de pagès. Les parades, que s’arrengleraven en un espai que ara forma part del carrer de Cavallers, s’iniciaven prop del camí que des del portal, i en direcció migdia, es dirigiria a les hortes, la costa i les poblacions de Mont-ras i Palamós seguint la ruta del camí Ral. Aquell fou l’origen del Raval Inferior.


El recorregut del camí s’anà atapeint de cases obeint els ritmes de creixement que imposa la demografia, i les edificacions s’alinearen ambdós costats del corriol respectant a mig recorregut una bifurcació que es dirigia al costaner palafrugellenc. Anar a mar ha estat sempre el leitmotiv existencial de molts habitants de Palafrugell. Fou en un d’aquells impulsos urbanístics que s’edificà l’arc sobre el carrer del mar, suficient singularitat per donar nom al carreró que comunica amb el de les Botines.
Un dels racons urbans més captivadors de Palafrugell es troba precisament en l’esmentada cruïlla. En aquest punt hi ha alguns elements testimonials del passat que cal preservar. Es tracta d’una antiquíssima cruïlla de camins, per això hi ha la fornícula amb una creu, que assenyalava els límits de la urbs, ordenada i segura de l’incert exterior.
La creu magnificada dins la capelleta és una representació numinosa, l’emblema emprat com a símbol de Crist des que al Concili d’Efeso, l’any 413 de la nostra era, s’ordenà que totes les llars cristianes tinguessin un crucifix amb la imatge de Crist. Aquest símbol, present a la majoria de les cultures al llarg de la història des de l’antiguitat babilònica, ha estat glorificada i tinguda com un signe sagrat, especial i protector per a tothom que l’adori i lloï.
La forma de la creu va tenir el seu origen a l’antiga Caldea, emprada com a símbol del déu Tamuz, representat en la lletra Tau, inicial del seu nom, i van ser el seguidors del déu, acceptats en les esglésies cristianes a mitjans del segle III (d. n. e.), els quals es permeté conservar els símbols, que introduïren la Tau. El símbol s’adoptà abaixant el pal travesser per a representar la creu de Crist.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes