Passa al contingut principal

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA


En una casa del carrer de la Garriga, que no us resultarà difícil de localitzar si teniu interès, es decora el canó exterior de la xemeneia amb unes figures de terracota, d’uns vint-i-cinc a trenta centímetres d’alçada, que han estat situades a les cantonades del conducte i fixades amb morter en un repeu. Del carrer estan es poden arribar a veure tres estatuetes. Som de la opinió que se’n amaga una quarta a la cara oculta. Volem creure que van ser deixades allà dalt amb la intenció manifesta que fossin vistes per tothom.
La primera estàtua que veiem és la que està situada a l’angle sud-oest, es tracta de la figura d’un home assegut a qui li falta el cap, una ma i un peu. Sembla que du hàbit de religiós, amb les mànigues amples que son pròpies dels monjos. Deu ser per les raons indicades que transmet qui l’observa sensació de tranquil·litat.
La segona estatueta, en diagonal a la primera, està situada amb l’orientació nord-est. És la figura d’una dama distingida que llueix un vestit d’època, s’intueix que pertanyent a la classe alta o la noblesa.
La darrera estàtua és la més distingida de les tres, es tracta d’una dona vestida amb la túnica de la Roma Republicana que li deixa al descobert el pit dret. Te els dos braços trencats però amb els monyons n’hi ha prou per a descobrir que el dret el tenia enlairat pel damunt del cap, talment com si brandés una bandera, mentre que el braç esquerre el mantenia relaxat i paral·lel al cos. A peus de la “Marianne” apareix també un lleó que devora una serp.

Detall de les figures de la xemeneia
La sortida de fums és obra antiga, del mateix temps en que es feu la casa, una edificació que posseeix les característiques i l’estil d’obrar els habitatges les famílies de classe mitja i popular dels artesans i treballadors, que fou propi de la segona meitat del segle XIX. És un element d’obra de rajol massís ben feta, que es va finalitzar amb certa gracia decorativa per resoldre la sortida del fum en condicions meteorològiques adverses. Fet així per quan bufa amb força el vent de tramuntana. Durant molt temps l’habitatge, situat en una posició enlairada al cantó nord-est d’una cruïlla de carrers, va romandre aïllat de les altres cases i exposada a tots els vents.
En un primer moment se’m va ocorre pensar en el fet que haguessin posat les estatuetes dalt la xemeneia era per a prevenir i protegir l’accés a l’interior de l’habitatge de les bruixes i els mals esperits a causa de les creences irracionals, les pors i la superstició dels que habitaven la casa, però ho vaig desestimar de seguida.
Més que amb les raons de la fe i l’esperit, ara crec que el fet tindria relació amb les conviccions ideològiques, condició que compleixen a la perfecció els pobladors empordanesos, amb els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat molt interioritzats, col·lectivament assumits i socialment ben gestionats.
Les estàtues de la xemeneia representen una reunió de persones representants del poble, els Estats Generals. S’hi troben allà reunits l’estat del clero, el de la noblesa i del poble, i és aquest darrer estat, el del poble, qui s’erigeix en assemblea constituent. La composició porta allà dalt molts anys. Sembla una performance escenogràfica feta en terracota per manifestar i reivindicar els ideals republicans en algun moment de la història del nostre poble, durant el qual les llibertats i els drets de les persones patiren persecució o foren restringides.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes