Passa al contingut principal

PALAFRUGELL VILA DE LLIUREPENSADORS

Si s’ensenyés la Història viscuda des del costat de la gent
 en lloc de la Història dels monarques i dirigents,
 no estaríem perpètuament sotmesos
 a mantenir-los els privilegis.
Del conflicte que van viure els ciutadans en relació amb l’Església catòlica durant el segle XIX, la vila de Palafrugell no fou aliena. La ferma resistència dels lliurepensadors que tots els fets rellevants de la vida fossin regits per la religió, tingué una imatge pública molt notòria en l’àmbit que pertocava l’enterrament dels difunts. La “Real Orden de 3 de enero de 1879” reconeixia únicament l’Església catòlica la facultat de decidir qui moria dins la seva comunió i qui ho feia fóra d’ella i mitjançant un altre ordenament, la “Real Orden de 2 de abril de 1883”, s’autoritzà la construcció de cementiris “neutres”, o l’ampliació dels que ja existien, com a llocs on s’havien d’enterrar els individus que havien rebutjat la fe catòlica.
El moviment social impulsat pels lliurepensadors que reclamava el dret d’esser enterrats dignament i amb decor sense els rituals eclesiàstics, raons que ells denominaven de “la bona mort”, patí innumerables restriccions per a poder dur a terme els actes laics que reclamaven, i el simple fet d’organitzar un seguici fúnebre no eclesiàstic, requeria el permís previ per escrit que havien d’expedir les autoritats. Obligació contemplada en la “Ley de Reuniones de 1880”.

Vista parcial del cementiri civil destinada els agnòstics.

Dins aquesta agitació ideològica hem de situar la manera en que publicava la premsa liberal la noticia dels enterraments laics, on es ressaltava el nombrosíssim seguici que havia acompanyat el difunt, l’absència de clero i en la gran majoria dels casos l’acompanyament de la comitiva amb música interpretada per una banda o la cobla local, acte que era presentat, malgrat les dificultats interposades, com una realització meritòria. A la vila tothom coneix la història del testament d’en Francesc Matlleria, anècdota posterior al moment de referència però que s’ha d’inscriure dins aquest moviment laïcista.




Una de les poques esteles funeràries que resten al cementiri de laics.

Al cementiri del Coll de Morena de Palafrugell, a la part alta, darrera la capella, encara hi és l’espai separat, ja sense ús, del cementiri “neutre”, o civil, on resten un pocs testimonis de tombes i nínxols d’aquells vilatans que volgueren ser lliures fins al primer dia de la seva mort. No hi busqueu signes religiosos, els únics elements que hi trobareu son les fites amb un triangle metàl·lic que conté les inicials del difunt i una data. Cap més record. Res més que això.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes