Passa al contingut principal

UNA FRATERNAL SALUTACIÓ

El Centre Fraternal de Palafrugell, la societat recreativa que es troba situada geogràficament al costat de llevant de Plaça Nova, disposa de tres entrades, dues d’elles donen a la plaça i la tercera es troba al carrer de Sant Sebastià, però això no significa res. Diuen els que ho coneixen, que aquesta darrera entrada no compta i de les altres dues, argüeixen que la que hi ha situada del cantó de tramuntana és la porta d’estiu, un accés estacional que facilita l’ingrés ràpid i directe al local i també de sortida per atendre els cambrers el servei de terrassa. La darrera porta, també estacional, disposa d’un rebedor d’independència encarregat d’interrompre i malbaratar els corrents d’aire fred que solen acompanyar d’incògnit l’entrada de les visites, cosa que s’agraeix a l’hivern, sobretot si son bufecs de tramuntana. Mostra una altra diferencia, travessar per aquest accés ens ha fet pujar un esglaó. I per elucidar la paradoxa ens expliquen que és degut al desnivell de Plaça Nova. Això que diuen no té el mateix significat per a nosaltres.
L’accés al Saló-Cafè és lliure per a tothom, però el foraster que ho fa se n’adona de seguida que aquell local no és una cafeteria com les altres. Encara que entri per on s’ha d’entrar, accedir al Centre Fraternal és ben be com penetrar una lògia. Els socis que prenen entaulats senten una immediata curiositat per l’estrany. Això tampoc no significa res, és una cosa innata. Se’l miren amb una mescla de sensacions d’intrusisme i recel a parts iguals. El fenomen dura poc, l’imprescindible per no haver de dir-se res els contertulians que comparteixen taula. Com si a la pregunta que es fan mentalment de, ...i aquest qui és?. Tinguessin ja la resposta preparada de, ...Aquest que entra, no el conec. No és ningú.
Son idees llampegant-los el cervell que no arriben a la categoria de pensament. Mers impulsos elèctrics que els recorren les meninges, sense tenir-ne consciència que han passat. De tan acostumats que estan que entrin forans al Cafè.
Si la visita no s’intimida per l’atmosfera, ja no es donen aquelles boires metafísiques del fum de tabac concentrat, espès, agre i addictiu a que ens tenien acostumats, s’asseurà a prendre. Demanarà un cafè o el que ell vulgui demanar. Davant seu la tribuna on hi ha el rètol de lletres grosses que diu, “Centre Fraternal, Societat Recreativa Any 1887” i el logotip, escut, emblema, divisa, o com se li vulgui dir, de la Societat.
Poignée de mains. Secrète maçonnique
En l’emblema es representen dues mans encaixades en senyal de salutació. Trobem que la representació és molt diferent del primer logotip, quan es fundà la Societat. Volem creure que la intenció només era per modernitzar-lo, sense que hagués cap altra intenció oculta i censurable. Algú va prendre la decisió de fer desaparèixer les mànigues de la camisa i la jaqueta que apareixien en el disseny original. També ha canviat, i el detall és més subtil, però infinitament més important, la disposició de les mans.
Ah, la disposició de les mans!. En aquests petits detalls, rau tot. Perquè sinó hauria existit l’emblema?. Si tot gira en torn d’ell. Fer una encaixada de mans segons la manera particular que tenen els membres de certes societats per identificar-se entre germans és parlar de la fraternitat amics meus, la fraternitat!.

Comentaris

la salutació no sembla fraternal sembla mes aviat infernal... fa por i tot.
Salutations des de LLOFRIU!

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes