dilluns, 13 de juliol de 2015

UNA FRATERNAL SALUTACIÓ

El Centre Fraternal de Palafrugell, la societat recreativa que es troba situada geogràficament al costat de llevant de Plaça Nova, disposa de tres entrades, dues d’elles donen a la plaça i la tercera es troba al carrer de Sant Sebastià, però això no significa res. Diuen els que ho coneixen, que aquesta darrera entrada no compta i de les altres dues, argüeixen que la que hi ha situada del cantó de tramuntana és la porta d’estiu, un accés estacional que facilita l’ingrés ràpid i directe al local i també de sortida per atendre els cambrers el servei de terrassa. La darrera porta, també estacional, disposa d’un rebedor d’independència encarregat d’interrompre i malbaratar els corrents d’aire fred que solen acompanyar d’incògnit l’entrada de les visites, cosa que s’agraeix a l’hivern, sobretot si son bufecs de tramuntana. Mostra una altra diferencia, travessar per aquest accés ens ha fet pujar un esglaó. I per elucidar la paradoxa ens expliquen que és degut al desnivell de Plaça Nova. Això que diuen no té el mateix significat per a nosaltres.
L’accés al Saló-Cafè és lliure per a tothom, però el foraster que ho fa se n’adona de seguida que aquell local no és una cafeteria com les altres. Encara que entri per on s’ha d’entrar, accedir al Centre Fraternal és ben be com penetrar una lògia. Els socis que prenen entaulats senten una immediata curiositat per l’estrany. Això tampoc no significa res, és una cosa innata. Se’l miren amb una mescla de sensacions d’intrusisme i recel a parts iguals. El fenomen dura poc, l’imprescindible per no haver de dir-se res els contertulians que comparteixen taula. Com si a la pregunta que es fan mentalment de, ...i aquest qui és?. Tinguessin ja la resposta preparada de, ...Aquest que entra, no el conec. No és ningú.
Son idees llampegant-los el cervell que no arriben a la categoria de pensament. Mers impulsos elèctrics que els recorren les meninges, sense tenir-ne consciència que han passat. De tan acostumats que estan que entrin forans al Cafè.
Si la visita no s’intimida per l’atmosfera, ja no es donen aquelles boires metafísiques del fum de tabac concentrat, espès, agre i addictiu a que ens tenien acostumats, s’asseurà a prendre. Demanarà un cafè o el que ell vulgui demanar. Davant seu la tribuna on hi ha el rètol de lletres grosses que diu, “Centre Fraternal, Societat Recreativa Any 1887” i el logotip, escut, emblema, divisa, o com se li vulgui dir, de la Societat.
Poignée de mains. Secrète maçonnique
En l’emblema es representen dues mans encaixades en senyal de salutació. Trobem que la representació és molt diferent del primer logotip, quan es fundà la Societat. Volem creure que la intenció només era per modernitzar-lo, sense que hagués cap altra intenció oculta i censurable. Algú va prendre la decisió de fer desaparèixer les mànigues de la camisa i la jaqueta que apareixien en el disseny original. També ha canviat, i el detall és més subtil, però infinitament més important, la disposició de les mans.
Ah, la disposició de les mans!. En aquests petits detalls, rau tot. Perquè sinó hauria existit l’emblema?. Si tot gira en torn d’ell. Fer una encaixada de mans segons la manera particular que tenen els membres de certes societats per identificar-se entre germans és parlar de la fraternitat amics meus, la fraternitat!.

EL SÍMBOL SOLAR DE PLAÇA NOVA

Del cantó oriental de Plaça Nova hi han dos dels edificis més emblemàtics de la vila, seu de sengles organitzacions d’oci, el cafè dels obrers i el casino dels senyors, el més preeminent dels dos continua desenvolupant l’activitat associativa original que va iniciar l’any 1887. L’altre, fa anys, va ser fagocitat pel progrés i ha estat recentment destinat a la restauració. No viuen el seu millor moment. Ambdós han perdut gran part de la rellevància que tingueren en el passat.
Mireu, però, si en son de singulars aquets edificis que els forasters hi entren encuriosits admirant que una cosa així pugui existir encara. No tenen cap dificultat en admetre-ho: no hi ha res d’igual arreu del mon. I no és només la tradició del Casino, l’activitat que els sorprèn, és també l’aspecte exterior dels propis immobles, condemnats a romandre junts com si es tractes de germans siamesos. Junts dominen l’espai, s’ensenyoreixen, enganxats per sempre l’un a l’altre. Amb lletres ben grosses algú ho escrigué a les façanes, a un li digué “Centre Fraternal”, a l’altre “Mercantil”. Amb això ho va deixar tot dit. Era evident que en el nom duien l’essència.
Que dispars eren entre ells en el passat. Quanta la diferencia. Si fins i tot en el color amb que es pintaren actualment les façanes exploraren la discòrdia cromàtica per diferenciar-se. Un, el de color més agressiu, representava el Mercat, el Capital, el Poder; l’altre, tot el contrari, és més semblant a la naturalesa de l’home i a la força del seu treball.
L’alineació de la façana principal dels immobles està orientada exactament de nord a sud de tal manera que els socis s’embadaleixen amb el sol de tarda, quan es pon per l’occident i just quan la línia s’interromp a la cantonada que forma amb el carrer Sant Sebastià, incideix sobre l’alt relleu del cap d’un lleó, que amb uns ulls ben oberts, amb els que emet una mirada penetrant, vigila Plaça Nova sense descans dia i nit. És el guardià dels accessos. Protegint el recinte públic provoca temor i respecte i impedeix l’entrada dels esperits malignes. La melena el mostra com un sol radiant.
L’existència de la figura, situada en una posició indeterminada, ni molt alta ni molt baixa, ja no sorprèn ningú, però resulta un ornament certament estrany. Què hi pinta allà?. Què vol significar?. Certament es pot considerar un element decoratiu, i molt encertat, per cert, ja que hauria estat més propi de l’arquitectura neoclàssica un acabat vegetal, però el lleó hi aporta força i personalitat.
La figura del lleó gaudeix d’una simbologia universal que resulta ambivalent, és majoritàriament positiva, però en determinades circumstàncies apareix el depredador feroç i l’animal es torna perillós i sanguinari. En la part que aquí ens ocupa, és un símbol solar associat al valor i la força. El símbol que millor representa aquestes virtuts. Entre els iniciats representa l’emblema de l’art hermètic.

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbaní...