Passa al contingut principal

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO

Hi ha un gravat en pedra al carrer Torres Jonama, en el xamfrà que formen entre el carrer Estret i el de la Caritat, en que la seva visió habitual pot resultar del tot indiferent alguns vilatans, però no passa desapercebut per als visitants forans quan el contemplen per primera vegada.
El carreu, de forma rectangular, assenyala el lloc on havia estat antigament la porta de l'edifici que feia cantonada a la desapareguda placeta d'en Bou, un eixamplament resultant de l'encontre entre els carrers Estret i Caritat quan encara no existia el carrer de Torres Jonama. El tram pla d'aquest carrer no s'obrí fins a finals del segle XIX i el tros en desnivell fins al pou d'en Bonet s'urbanitzà l'any 1954, per tant, l'espai buidat es va guanyar demolint un grapat de cases que formaven una bucòlica placeta triangular i allargassada.
La plaça constituïa un nus molt transitat, ja que aquest era el camí d'anar a La Bisbal i a Torroella. Certament que la possibilitat de poder-se distribuir el tràfic dels vehicles pels carrers de la Caritat i Estret alleugeria la circulació; però era inevitable que en un moment o altre, els dies de mercat o durant l'hora punta del final de jornada, dos o més carros es creuessin a mig carrer i si aquest era el de Sant Antoni (nom oficial del carrer Estret), el maldecap per desllorigar les preferències de pas ja estava creat. A Tarroella (nom que donem a Torroella de Montgrí), encara son visibles en algunes cantonades les plaques que en el passat regulaven si un extrem de carrer era l'entrada o eixida de les cavalleries.
El cas és que amb el traçat del nou vial, que fou projectat de més amplada que els altres, i les posteriors reformes viàries, afavoriren la descongestió definitiva de la cruïlla i en conseqüència es facilità l'accés rodat al centre urbà.
Gravat que es troba al carrer Torres Joanama
El gravat en qüestió consta de la data de 1699, segurament l'any en que es construí l'edifici original que enguany faria 315 anys. Entremig dels números hi ha inserir un cor flamejant que està travessat d'esquerra a dreta per una fletxa. El gravat esculpit s'emmarca dins d'una fina línia rematada amb cercles als dos extrems.
En conec unes quantes parelles d'enamorats de la vila, que secretament s'han promès amor i fidelitat davant aquest conjunt. L'escultura convida a fer aquests pactes d'amor i prometatge, un cor en flames i travessat per una fletxa simbolitza l'amor apassionat, i resulta adequat per fer concordats, convenis i capitulacions entre els enamorats.
La realitat és que el que es representa a la llinda és l'escut de l'ordre dels monjos agustins, amb els que per alguna raó els propietaris de la casa tingueren alguna relació i exhibint el gravat volgueren constatar-ho públicament.
L'escut, evoca la famosa frase de Sant Agustí, "Fecisti nos, Domine, ad Te et inquietum est cor nostrum, donec requiescat in Te", (Ens vas crear, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en Tu", i l'amor que es vol constatar a la llinda és l'amor de Déu, no pas l'amor cortès.  Els tres triangles que hi ha a la part superior del marc representen la mitra episcopal de Sant Agustí, que fou Bisbe d'Hipona.
L'aclariment no ha de decebre els enamorats, que poden continuar prometent-se en aquest lloc, sempre serà millor que aborrallonar-se públicament penjant el típic tancat en una barana de pont. Perdoneu si les meves paraules molesten qui ho hagi fet, però així és com ho penso jo.















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes