dissabte, 14 de març de 2015

L'ESCOLA SUPERIOR DE NOIS 1908-1924

No podíem passar per alt, del carrer Torres Jonama estant, l'edifici que s'aixeca al començament del carrer entre els números 108 i 114. Es tracta d'una construcció singular amb la façana principal d'obra vista, executada amb maó massís a principis del segle XX.
L'edifici, bastit l'any 1908, consta de planta baixa i un pis i fou destinat a ser l'Escola Superior de Nois entre els anys 1908 i 1924, quan n'era propietari el sastre Joaquim Piera de Mata, qui el llogà a l'ajuntament. L'execució de l'obra, el primer edifici que fou fet a Palafrugell íntegrament en obra vista de maons, va ser realitzada pel constructor local i mestre d'obres Feliu Mundet, qui desenvolupà el projecte ideat per l'arquitecte municipal Isidre Bosch i Bataller, autor entre d'altres del disseny de l'escorxador municipal que es bastí a continuació.
L'immoble el formen tres cossos, entre els que sobresurt el del mig un metre més que els dels costats. La façana principal, que com ja hem dit, és d'obra vista, està executada amb maons massissos de fabricació manual, tradicionalment considerats com un simple material de construcció que s'havia d'amagat darrere els arrebossats, però que durant la segona meitat del segle XIX el maó a la vista fou acceptat de forma definitiva com a material de façana.

Aspecte actual de l'antiga escola.

L'immoble s'enretira de l'alineació que guarden les altres construccions del carrer per deixar al seu davant un espai amb el que es forma un pati que l'envolta per tres dels seus quatre costats. Pel costat de ponent comparteix mitgera amb la finca veïna. Del carrer el separa una tanca d'obra, originalment de maó, que fou coronada posteriorment amb un enreixat de forja. El portal d'accés al pati des del carrer i els extrems de la tanca s'emmarcaren amb sengles pilastres obrades també amb fàbrica de maó vist, coronades amb prominents remats en forma de maça esglaonada.
Un primer cop de vista del conjunt ens ofereix una massa acolorida, amb predomini d'horitzontalitat, senzillesa i simetria. L'observació del detall, ens aporta matisos que conviden intervenir l'observador amb un cert grau de complicitat per tal d'anar descobrint el joc dels panys que sobresurten i s'enfonsen emmarcant i donant relleu les obertures, els òculs els dentats i les cornises de maons col·locats a sardinell en posició triscada. Amb el disseny d'uns encintats horitzontals continus es dibuixen corbes molt accentuades que ressegueixen les dovelles de les llindes per sobre de les finestres de les dues plantes.
El conjunt es remata amb una cresteria de merlets que li confereixen una particular imatge mudèjar, semblança aquesta que rebla l'original bellesa de l'edifici.
La composició constructiva de l'edifici, malgrat ser tan austera, és inqüestionablement una creació modernista. Només que afegissin uns petits elements decoratius de ceràmica vidriada a la façana, aquesta es convertiria, sense equívocs en una obra plenament modernista.



FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO

Hi ha un gravat en pedra al carrer Torres Jonama, en el xamfrà que formen entre el carrer Estret i el de la Caritat, en que la seva visió habitual pot resultar del tot indiferent alguns vilatans, però no passa desapercebut per als visitants forans quan el contemplen per primera vegada.
El carreu, de forma rectangular, assenyala el lloc on havia estat antigament la porta de l'edifici que feia cantonada a la desapareguda placeta d'en Bou, un eixamplament resultant de l'encontre entre els carrers Estret i Caritat quan encara no existia el carrer de Torres Jonama. El tram pla d'aquest carrer no s'obrí fins a finals del segle XIX i el tros en desnivell fins al pou d'en Bonet s'urbanitzà l'any 1954, per tant, l'espai buidat es va guanyar demolint un grapat de cases que formaven una bucòlica placeta triangular i allargassada.
La plaça constituïa un nus molt transitat, ja que aquest era el camí d'anar a La Bisbal i a Torroella. Certament que la possibilitat de poder-se distribuir el tràfic dels vehicles pels carrers de la Caritat i Estret alleugeria la circulació; però era inevitable que en un moment o altre, els dies de mercat o durant l'hora punta del final de jornada, dos o més carros es creuessin a mig carrer i si aquest era el de Sant Antoni (nom oficial del carrer Estret), el maldecap per desllorigar les preferències de pas ja estava creat. A Tarroella (nom que donem a Torroella de Montgrí), encara son visibles en algunes cantonades les plaques que en el passat regulaven si un extrem de carrer era l'entrada o eixida de les cavalleries.
El cas és que amb el traçat del nou vial, que fou projectat de més amplada que els altres, i les posteriors reformes viàries, afavoriren la descongestió definitiva de la cruïlla i en conseqüència es facilità l'accés rodat al centre urbà.
Gravat que es troba al carrer Torres Joanama
El gravat en qüestió consta de la data de 1699, segurament l'any en que es construí l'edifici original que enguany faria 315 anys. Entremig dels números hi ha inserir un cor flamejant que està travessat d'esquerra a dreta per una fletxa. El gravat esculpit s'emmarca dins d'una fina línia rematada amb cercles als dos extrems.
En conec unes quantes parelles d'enamorats de la vila, que secretament s'han promès amor i fidelitat davant aquest conjunt. L'escultura convida a fer aquests pactes d'amor i prometatge, un cor en flames i travessat per una fletxa simbolitza l'amor apassionat, i resulta adequat per fer concordats, convenis i capitulacions entre els enamorats.
La realitat és que el que es representa a la llinda és l'escut de l'ordre dels monjos agustins, amb els que per alguna raó els propietaris de la casa tingueren alguna relació i exhibint el gravat volgueren constatar-ho públicament.
L'escut, evoca la famosa frase de Sant Agustí, "Fecisti nos, Domine, ad Te et inquietum est cor nostrum, donec requiescat in Te", (Ens vas crear, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en Tu", i l'amor que es vol constatar a la llinda és l'amor de Déu, no pas l'amor cortès.  Els tres triangles que hi ha a la part superior del marc representen la mitra episcopal de Sant Agustí, que fou Bisbe d'Hipona.
L'aclariment no ha de decebre els enamorats, que poden continuar prometent-se en aquest lloc, sempre serà millor que aborrallonar-se públicament penjant el típic tancat en una barana de pont. Perdoneu si les meves paraules molesten qui ho hagi fet, però així és com ho penso jo.















EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbaní...