Passa al contingut principal

UNA SHEELA-NA-GIG A L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ

No hi ha cap certesa, cosa que afavoreix la controvèrsia, sobre la semàntica i origen de les figures a les quals es fa referència amb el nom de Sheela-na-gig. La denominació que fou encunyada a Irlanda el 1840, tampoc no te una significació literal i el nom no és traduïble a l'irlandès.
Les Sheela son talles figuratives realitzades sobre un suport de material petri, de dones que obertes de cames exhibeixen la vulva de forma provocativa i es troben generalment a les esglésies romàniques d'Europa i especialment en edificis civils i religiosos a Irlanda i Gran Bretanya.
Certs autors l'han relacionat amb el nom d'un fetitxe de pedra on es representa una dona, denominat en irlandès Sighle na gCíoch, que es pot traduir a la nostra llengua per "la vella bruixa dels pits". Un símbol de fertilitat introduït pels normands a Irlanda el segle XII, procedent d'Espanya i França, d'on es creu originari i es troben testimonis des del segle XI en les esglésies romàniques.
Altres autors volen veure en el terme Sheela-na-gig la designació d'una bruixa, la representació del pecat de luxúria, o la imatge d'una antiga deessa pagana de la fecunditat associada amb els "petroglifs de la fertilitat i el part".

Una teoria defensada per altres pensadors apunta la possibilitat que les figures tinguessin una funció apotropàica, i fossin emprades per allunyar el mal i la mort. A l'Encyclopedia of Religion es diu que aquestes figures femenines protegien els pagesos de les malalties greus i també dels esperits del mal. Certes tradicions folklòriques evidencien la creença en que els dimonis fugen a la vista d'un sexe femení.


Entre les gàrgoles de l'església de Palafrugell trobem escenes sorprenents de personatges masculins que mostren el membre viril exageradament gran o en un gest masturbatori i femenins mostrant els pits nus, on destaca la figura femenina d'una Sheela. Resulten sorprenents que hi siguin en aquest lloc, perquè hom no s'espera trobar imatges intimes tan explícitament mostrades en un edifici religiós.

Àmpliament reproduïdes al romànic, les representacions de contingut sexual en una església semblen fora de lloc el segle XVII i el fet que se'n trobin aquí ens porta a contemplar la possibilitat que les gàrgoles reproduïssin d'alguna manera figures que ja existien en l'anterior temple romànic. Tornarem a parlar de l'església antiga de Sant Martí en un futur article.


Era costum de l'època que les representacions obeeixen un programa escultòric prescrit i detallat contractualment pel patrocinador de l'obra. Els encàrrecs detallaven el nombre i la forma. Ben poca cosa, que no fos execució pura, restava sotmès a la voluntat artística de l'escultor, qui supervisat pel mestre d'obra, havia de comptar prèviament amb l'aprovació dels administradors de l'obra de l'església.

Hem d'atorgar doncs una alt grau d'intencionalitat en les figuracions que allà es poden trobar. Representen una part important del nostre passat. Un mon fabulós el de les gàrgoles, reflex fidel d'una societat i una època.


Comentaris

Daniel Leinad ha dit…
WOW! Super interessant! Gracies per seguir-me al blog de Llofriu, si us plau segui-me a "http://barritrestorres.blogspot.com.es/"

gracies! per cert molt bo el nou disseny del teu blog!!! felicitats!!

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes