diumenge, 22 de juny de 2014

EL CARRER DE LES ÀNIMES

A Palafrugell hi ha un carrer que se'n diu de les Ànimes, és un vial d'origen decimonònic i pel nom que te ens fa rememorar temps d'un passat llunyà. Intuïm que quan es formà, els nostres avantpassats vivien la seva religiositat imbuïts d'una fe que governava les seves vides i regia la vida quotidiana de la comunitat a les viles i ciutats.
L'ànima si ens atenem allò que considera la tradició filosòfica, és la part espiritual dels essers humans, però també, segons la religió cristiana, una de les parts que componen la naturalesa de l'home, aquella que no és ni física ni espiritual i te a veure amb les emocions, d'on, acaben admeten, es desenvolupen els instints, els sentiments, les emocions, els pensaments, les decisions i  la consciència d'un mateix.
El nom que te el carrer no obeeix a cap d'aquestes definicions. El carrer de les Ànimes du aquest nom en referència als esperits dels morts, aquells espectres que no han estat capaços de realitzar un bon traspàs i desposseïts de la part física, el seu esperit roman entre dos mons. Ni son vius ni acaben d'estar ben be quiets del tot. Això que diem te relació amb l'epitafi "Requiescat in pace" (descansi en pau), on la primera part prové del verb llatí "quiescere" i significa estar quiet, reposar, descansar.

És clar que l'església no reconeix els fets exactament com els acabem de narrar, segons diu ella, és només la Nit de Tots Sants que les ànimes dels morts tornen a les cases i als llocs on havien viscut. A les antigues cultures els avantpassats morts es consideraven protectors de les llars i es veneraven representats en forma de petites figuretes, que rebien el nom de déus lares.

Si en algun moment els esperits resultaven perillosos, es coneixien els conjurs corresponents amb els quals es protegien d'ells. Tothom sabia quins eren el ritus, que formaven part dels costums locals llegats generació rere generació. Malauradament amb l'arribada del cinema i posteriorment la televisió, uns medis de comunicació pensats per a ésser consumits de forma massiva i universal, s'introduïren altres conceptes més generalistes que devaluaren les creences populars considerades massa localistes, i aquesta, entre moltes altres tradicions, s'acabà perdent.
Abans que això passés era costum arrelada que la Nit de Tots Sants, a les cases, les famílies paressin taula amb un plat de més, ningú no havia manat de fer-ho, ningú, tampoc, no preguntava perquè es feia, si no esperaven convidats. Aquell dia es deixaven les portes de les cases obertes, i procuraven no moure's pels racons de les habitacions, que eren els llocs on es col·locaven els esperits dels difunts. Durant tot el dia i fins i tot l'endemà, de vegades durant molts més dies després, s'encenien espelmes o llànties d'oli amb la finalitat de guiar el camí dels morts, un costum d'origen medieval relacionat amb les "llanternes dels morts".
Si us hi fixeu en un detall, podreu observar a la cantonada amb el carrer de Sant Sebastià, a l'alçada del primer pis, de l'existència d'una peça de terracota que reprodueix una carota fantasmagòrica, potser un bocí d’humor dels pocs que s’acostumen a prodigar, i que té relació amb la dedicació del carrer als esperits que penen en el purgatori abans d’assolir la glòria i que en tanta consideració van tenir els nostres avantpassats. Val a dir que aquest carrer sempre ha estat dels més quiescents de la vila, d'aquí potser li ve el nom que te.

PLAÇA NOVA, EL MELIC SOCIAL DE PALAFRUGELL

Si els grecs es donaven cita a l'Àgora i els romans ho feien al Fòrum, els palafrugellencs es troben a Plaça Nova. La plaça, urbanitzada a mitjans del segle XVIII, ha sabut evolucionar al llarg dels dos darrers segles fins a convertir-se en un espai plenament ciutadà, una propietat col·lectiva compartida pel poble, un àrea on tenen lloc tant els esdeveniments oficials com les activitats socioculturals, i on ara molt rarament se sent el soroll  de motor de combustió d'un vehicle i al contrari de molts altres llocs similars no hi trobem cap edifici que sigui seu oficial o religiosa. No s'ha volgut que hi haguessin unes coses i si unes altres. Totes les que hi son, creieu-me, estan per satisfer el delit de la gent.
Tota l'activitat social que es dona dins l'àmbit local es concentra en un sol lloc,  i aquest punt, que presumeix d'ésser el melic primordial de Palafrugell, és Plaça Nova. Val a dir que també els espais comercials de Palafrugell han adoptat la fórmula, sembla ser que encertada, de reunir les botigues en espais Ad hoc, a la manera de corredors en forma de galeria comercial al interior de les illes de cases. La recepta d'apartar els botiguers del carrer, que no és res més que separar l'activitat lúdica de la comercial, a trobat per fi una solució que sembla ser funcional.
En un costat de Plaça Nova hi ha el casino Centre Fraternal, una societat recreativa centenària de nom francmaçó, màxima expressió del que fou l'associacionisme lúdic dels obrers al segle XIX, que ha sobreviscut en el temps i que ara viu moments convulsos immers en un procés de canvis en el qual deixarà una bona part de la seva identitat i qui sap si alguna altra cosa més.



Al seu costat hi ha un l'altre edifici simbòlic, el Cercle Mercantil, aquest era el casino dels senyors, hi anaven els hisendats i els empresaris, llavors en deien els amos. Va haver de tancar fa una colla d'anys. Acompanya El Centre Fraternal en aquest procés  de canvi i està destinat a convertir-se en restaurant de luxe. Això és el que han volgut els nostres governants.
Hi ha un altre model de centre urbà que es desenvolupa en algunes poblacions al llarg d'un carrer. Son vials pensats originàriament només per a passejar. Per a lluir-se. Aquest arquetip de centre és una reminiscència de l'antiga tradició decimonònica que imposà el pensament burges, d'exhibir-se als passejos de les poblacions i en el que, ja més modernament, s'introduí la practica de simultaniejar el comerç. És un model de centre urbà que combina l'oci amb el mercadeig, ideal per a establir-hi un rosari de botigues amb ofertes diverses a ambdós costats del carrer on arriben a conviure mercat i passejants en un cert equilibri harmònic.
El sistema "compra mentre passeges", o viceversa, també funciona, però aquests carrers principals s'han convertit en zones exclusives i excloents, inaccessible en molts casos per a tots aquells que no arriben a tenir un poder adquisitiu raonable. Mentre aquí s'estimula la gent en l'exercici de caminar, al primer se'ls convida a seure tranquil·lament, establir un motiu de conversa i contemplar l'anar i venir dels vilatans delectant-se amb qualsevol consumició plaent. D'això tracta el joc de relacions. Això és el que ha volgut la gent i aquest és el resultat.

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbaní...