Establiment encarregat d'impartir la primera i segona ensenyança a la Vila, la «Acadèmia» fou un acreditat centre privat per a famílies benestants que, amb en Carles del Coral primer, i en Joan Ferran com a continuador, empenyé la mentalitat de la Vila pels camins de la superioritat intel·lectual. De la «Acadèmia» van sorgir tots els qui formaren l'lntel·lectualisme palafrugellenc de la època: metges, advocats, farmacèutics i altres que van fer-se un nom en el mon superior de la cultura.
L'any següent de la seva fundació, a l'Exposició Universal de París de 1878, el senyor Carlos del Coral fou delegat per la Diputació de Girona per a que estudiés el model d'ensenyança secundària especial d'aquell país. El resultat de la seva missió es va recollir en la publicació editada per la Diputació "Memoria sobre la organización, métodos y programas de la enseñanza secundaria (accesoria) especial en Francia". "Enseignement secondaire spécial".
Tant alt nivell formatiu va assolir l'escola del senyor Coral que el setembre de 1882, l'Acadèmia signà un conveni d'annexió amb l'Institut provincial de Segona Ensenyança de Girona, de qui passà a dependre el seu pla educatiu.
L'escola del carrer de l'Hortal estava situada en un edifici modest, però que reunia totes les condicions exigides en aquell temps als locals escola, era adequat i suficient per a ser un centre educatiu de nens si complia amb unes certes condicions higièniques que per a l'Acadèmia es titllaven de magnifiques.
S'aplegaven en aquella primera època una cinquantena de deixebles i disposava d'un internat propi per acollir fins a sis alumnes. Els professors eren el senyor Coral, que formava els alumnes de segona ensenyança i tenia la titularitat de Director del Centre, assistit pel professor senyor Bigas i Rigau encarregat dels petits a qui formava en les primeres lletres.
En les seves aules s'acollia una gran quantitat de material i aparells científics propis per a l'ensenyança i una bona col·lecció d'aparells cosmogràfics, poc coneguts encara a les escoles similars de la resta d'Espanya, així mateix, disposaven d'una col·lecció de mapes, de molt recent confecció, disposats sobre les parets de les sales d'una manera somament enginyosa per a poder ser utilitzades a la classe.
A la Primera Exposició Pedagògica, celebrada a Madrid l'any 1882 els treballs presentats pels seus alumnes sobre diverses matèries serviren a l'Acadèmia per obtenir una medalla de Segona Classe.
El febrer de 1883 el savi pedagog Nicolàs Carlos del Coral fou distingit pel Rei Alfons XII, amb la Creu de Cavallers de la Reial Ordre de Carles III.
El dia 25 de març de 1883 es va iniciar la col·laboració entre l'Acadèmia i el setmanari local "El Palafrugellense", publicant les observacions meteorològiques setmanals sobre la climatologia local que realitzaven els alumnes del centre com a part fonamental de la seva formació. Una iniciativa que fou pionera, pel caràcter científic que tenia el butlletí climatològic setmanal ofert per l'escola. La fitxa anava signada per un dels alumnes de torn i el director que era qui supervisava les tasques d'observació meteorològica dels alumnes. Les dades d'aquella primera setmana anaven signades per l'alumne Lluís Corominas.
El diumenge dia 25 de maig de 1884, D. Nicolás C. del Coral, reuní els pares i encarregats dels alumnes que concorrien al seu establiment i els manifestà que amb data de 31 d'agost d'aquell mateix any l'Acadèmia es traslladava a Girona, des de on els oferia de nou els seus serveis. La decisió presa pel professor era irrevocable.
Els pares, convençuts que res ni ningú seria capaç d'impedir la marxa d'aquell mestre i veient desaparèixer l'Acadèmia de la Vila, institució tan profitosament dirigida, no tingueren cap més altra opció que fer-se el propòsit de substituir l'Acadèmia que perdien per una altra, que si no valgues tant, si omplis quan menys les necessitats de la Vila.
A tal propòsit es van sumar esforços de tots els veïns i molt particularment dels pares de família, els més interessats. Es creà immediatament una comissió de pares per a resoldre el tancament de l'Acadèmia Palafrugellense, que reunits en el Saló Teatre de la Casa de la Vila, presentaren un redactant, en assemblea, on es presentaven les bases d'una "Unió" o "Pacte d'Associació de pares de família", que deia:
«La grande importancia, reconocido valor y merecido crédito que tras once años de constantes desvelos ha sabido conquistar para la Academia de esta villa su muy digno, cuanto ilustrado y laborioso Director-propietario D. N. Carlos 
del Coral, ha producido su consiguiente fruto. El nombre del inteligente profesor se ha pronunciado con respeto no solamente en Palafrugell y demás poblaciones de la Comarca y de la Provincia sino que su justa fama ha llegado hasta la capital de la Nación en cuya última Exposición Pedagógica allí celebrada hace próximamente 2 años obtuvo el Sr. del Coral 2 honrosos y merecidos premios, uno por su ilustración y sabor y otro por el mérito de los trabajos expuestos.
¿Será esto factible? ¿Comprenderemos nuestros verdaderos intereses? Los firmant
es no lo dudan, si los padres de familia saben aunar sus esfuerzos y asociados con unas mismas aspiraciones y bajo una sola voluntad se deciden a prestar todos juntos y cada uno en particular a medida de su posición, valimiento y recursos, todo el apoyo que se merece el proyectado colegio de enseñanza. Es preciso tener en cuenta, y esto debe alentará los padres de familia que pretendemos asociarnos, que la traslación de la Academia a Gerona no obedece a causas que depriman en modo alguno a esta villa, muy al contrario que este hecho la enaltece muy mucho i de una manera que no deja lugar a dudas. ¿Qué era la Academia cuando su instalación hará como unos 11 años? Un humilde centro de enseñanza, relativamente a lo que es en la actualidad, en el que concurrían unos 11 alumnos que luego llegaron a 30, número máximo que admitía su Director, el mismo Sr. del Coral, único profesor a cuyo cargo corría la enseñanza, dándose por completamente satisfecho del resultado obtenido. ¿Qué es la Academia en el estado presente? Un importante y acreditado colegio de 1ª y 2ª enseñanza, agregado al Instituto Provincial de Gerona, con más de 50 alumnos, con un internado numeroso y servida por tres profesores.Por consiguiente el paralelo anterior claramente demuestra que la Academia en vez de decrecer y menguar en importancia y concurrencia ha ido aumentando de una manera progresiva y manifiesta de año en año, el presente el 
más culminante, prueba evidente que si desaparece no es por languidez y extenuación, pues tiene vida robusta y exuberante, lo que honra en extremo a su celoso Director que ha sabido colocarla a la envidiable altura que hoy día se halla y habla muy alto en favor de estos vecinos que han prestado a la Academia todo su apoyo y cooperación.
PACTO DE UNIÓN
Los señores Padres de Familia.
Primero. Los señores asociados nombrarán por mayoría de votos una junta compuesta de tres, cinco o siete individuos de entre ellos, denominada Junta Organizadora, a la cual confieren desde el momento de su nombramiento amplios poderes para gestionar cuanto consideren de utilidad al planteamiento de un Establecimiento de Enseñanza, que reúna las condiciones propias de la importancia y necesidades de esta Villa.
Segundo. La misión de la Junta Organizadora terminará al quedar instalado el citado establecimiento, en cuyo día deberán dar posesión de los nuevos cargos a la nueva junta que con ocho días de anticipación habrá nombrado la Junta general de padres inscritos, con las atribuciones que estos se dignaren conferirles, al redactar las bases o reglamento con que deberá regirse el nuevo Establecimiento.
Tercero: Los gastos ocasionados por las gestiones que debe practicar la Junta Organizadora se pagarán por partes iguales entre todos los Asociados.
Cuarto: Quedan obligados todos los Asociados a prestar la más eficaz protección tanto moral como material al proyectado Establecimiento, antes, y después de su instalación; debiendo entenderse por protección material el compromiso de mandar al mismo, sus hijos, por durante dos años con iguales condiciones a las establecidas, estos últimos tres años por D. N. Carlos del Coral, y si necesario fuese, con un sencillo aumento los que se matriculen para la segunda enseñanza; debiendo entenderse estos compromisos materiales, siempre que no se pruebe de un modo indudable el haber sufrido quebranto la fortuna del socio, o bien que la enseñanza que se dé en el Establecimiento no dé resultados satisfactorios; esto último a juicio de los encargados de velar por ella.
Palafrugell 3 Junio de 1884.-—José Jonama, Presidente.—M. Girbal, Vice-presidente.—Vocales, don José Juanola, D. Salvador Feliu.—Vocal-secretario D. José Gich.—(Siguen las firmas).
El nou centre del senyor Coral a Girona, que obrí portes el setembre de 1884, es va dir "Acadèmia Gerundense", i en ella també es donava la instrucció de 1ª i 2ª ensenyança, especial de pàrvuls i comerç.
Al centre de Girona hi assistiren molts alumnes que foren després importants personalitats del mon de la ciència i la cultura gironina, entre els quals destaquem en Santiago Sobrequés i Vicens Vives.
El Pacte d'Unió de Pares de l'Acadèmia Palafrugellense es va anant configurant i donava els primers fruits a principis d'octubre, en que ja es comptava amb el jove professor de ciències i llicenciat en química, el tarragoní, D. Juan Ferran i Poblet, que comptava 33 anys i ocuparia el càrrec de Director de l'es
cola, hauria d'estar assistit pel professor normal de la Vila D. Magí Solà, qui era també membre de la Junta Literària del Círculo Palafrugellense i posteriorment fou mestre a la població del Bruc, s'encarregaria dels pàrvuls i primària, estava ajudat al seu torn per A. Gonzal Medir.
El senyor Solà, malgrat dedicar-se la classe de pàrvuls, posseïa una excel·lent formació i aptituds per a formar les classes superiors dels alumnes als que donava les primeres llissons de llatí. El mestre Solà va morir a Barcelona el dia 20 de març de 1909.
El divendres 24 d'octubre de 1884 es completà el quadre de professors amb l'arribada a la Vila, procedent d'Alacant, el senyor Modesto Hernández Villaescusa (1869-1936), llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret Civil i Canònic.
Modest Hernández havia nascut a Rafal (Alacant), va estudiar al col·legi dels jesuïtes d'Orihuela i dret i Filosofia i Lletres a Barcelona, es va llicenciar el 1884 i es doctorà el 1896. Va fundar a Palafrugell el Centre Catòlic. Representant del moviment catòlic social, el 1901 va ser redactor en cap del "Diario Catalán", i posteriorment director literari de la editorial "Herederos de Juan Gili", a més va traduir i va escriure literatura i assaig de militància catòlica.
La nova Acadèmia es va dotar de tots els elements necessaris per a oferir els alumnes d'una complerta ensenyança pràctica. per a l'ensenyança de la Història Natural es va equipar l'escola d'una magnifica col·lecció de gravats murals compostos pel metge i paleontòleg Paul Gervais, que constava de 62 quadres, cadascun dels quals tenia 90x70 cm, impresos sobre fons negre i acuradament acolorits, essent la major part dels motius representats reproducció dels originals existents a les col·leccions del Museu d'Història Natural de París.
En els gravats es veia perfectament dibuixada l'organització dels diversos tipus d'animals amb les característiques que serviren per a establir la seva classificació zoològica, el desenvolupament dels vertebrats, i la metamorfosis dels insectes.
La Botànica estava representada en uns bellíssims quadres de classificació, de histologia vegetal, de descripció d'òrgans i reproducció per acabar amb uns exemples d'inflorescències, fruits i desenvolupament de les llavors.
Completaven la col·lecció de gravats catorze quadres de geologia i paleontologia, amb característiques de les diverses classes de terrenys, principals fòssils que caracteritzen els terrenys càmbric, silúric, devonià, carbonífer, pèrmic, triàsic, juràssic, cretàcic, eocè, miocè, etc.
Escollits i ben presentats eren els aparells del gabinet de física, que contemplaven totes les disciplines de la ciència física, la Mecànica, la Hidrostàtica, la Neumàtica, la Acústica, la Tèrmica, la Òptica, i la Electricitat, i procedien tots ells dels més acreditats constructors de Paris, indispensables per a realitzar investigacions que podien considerar-se, molts d'ells, fora de l'objecte dels programes oficials.
Posseïa també, per a les classes de Geografia, un aparell cosmogràfic per a demostrar la rotació de la Terra i de la Lluna, les estacions i la successió dels dies i les nits. Una esfera celeste, una altra terrestre i la denominada de Copèrnic per a demostrar el moviment dels planetes. Hi havia edemes una col·lecció de mapes traçats sota la direcció de c, que comprenia un mapa mundi de 220x174 cm i un mapa corresponent a Espanya traçat per Esteve Paluzie de 240x180 cm.
Per a la classe de Geografia elemental tenen la col·lecció de mapes de 140x108 cm, impresos per Delamare, que compren el Mapa Mundi, les cinc parts del Mon, i Espanya.
Edemes, per a la classe elemental de nens posseeix tot el material que constituïa l'antiga classe del senyor Solà, una caixa que conté un material complert, en petit, del sistema mètric decimal de pesos i mesures per demostració experimental, minerals i metalls usuals, metalls per al comerç i treballs; objectes de fusta, ceràmica i cristall per a demostrar la seva fabricació, productes químics, teixits en vies de fabricació i molts altres objectes d'aplicació immediata.
Es va inaugurat una petita biblioteca amb textos i llibres de consulta i es tenia projectat obrir classes d'aplicació i de comerç per poder completar la carrera de pèrit.
Aquell primer any de reobertura de l'Acadèmia van assistir 4 alumnes de cinquè any; 6 alumnes de 3r; 2 de 1r any; 18 d'ensenyança superior i 14 d'ensenyança elemental i pàrvuls. Un total de 44 alumnes.
El dimarts dia 9 d'octubre de 1899 moria l'expert professor, director de l'Acadèmia Palafrugellense i home de ciència, Joan Ferran i Poblet, nascut tarragoní fou un gran palafrugellenc d'adopció. Va morir sent encara jove, a la edat de 48 anys.
Ferran estava casat amb Dolors Corominas, jove vídua que havia estat casada amb Martí Sagrera i Serra, mort el 24 de gener de 1885, pocs mesos després de l'arribada del mestre Ferran a la Vila. D'aquell matrimoni la Dolors havia tingut tres fills, Rosa, Josep i Maria Sagrera i Corominas. Amb en Ferran tingueren també tres fills Francesca, Àngel i Carme.
En Joan Ferran fou una personatge molt estimada pels seus alumnes, els qui no sentiren mai una sola paraula destemprada sorgir de la seva boca. Posseïa una gran il·lustració que corria parella amb la seva gran modèstia i senzillés, lluny de la prosopopeia que exhibeixen molts d'altres homes de la docència. Explicava les lliçons amb el guix a les mans amb el que dibuixava o escrivia a la pissarra aquells necessaris aclariments per a una millor comprensió de les matèries que impartia; explicava amb una veu suau, que esdevenia musical per aquelles "ves" tan melodioses i peculiars de la parla del Pla de Tarragona. Durant la dissertació, que procurava fer clara i concisa, cercava els rostres dels alumnes interpretant el seguiment que feien de les lliçons, si entenien les explicacions i la satisfacció que els demostrava quan aconseguia fer-los comprendre la matèria que els ensenyava.
Passat un prudencial període de dol per la mort del director de l'Acadèmia, es convocà una reunió de pares d'alumnes i el nou director del Centre, Lluís Corominas i Cornell, cunyat d'en Ferran, exhortà els pares a continuar la profitosa obra formativa que es duia a terme al Centre, procurant, en allò que fos possible fer-ho, esmenar la irreparable pèrdua que implicava la mort de l'anterior director.
L'Acadèmia es traslladà des de l'emplaçament que havia tingut al carrer del Portal d'en Pou fins al carrer de Sant Josep. L'escola estava situat a mig carrer, ubicat en l'edifici d'una petita fàbrica de suro, on s'havien habilitat les sales dels tapers i carradors en aules per als xiquets que anaven a estudi. Els davants de la casa servien de domicili familiar al director i propietari i d'habitació als professors externs.
El mes de novembre L'acadèmia Palafrugellense va completar el quadre de professors amb dos mestres nous amb titulació universitària, els senyors Gabriel Molla i Josep Ferrer. També el març de 1900 es contractà un nou professor el senyor Antoni Vila.
La nova direcció de l'Acadèmia volia conservar el nivell que reclamaven el avenços pedagògics de la època i va procurar tenir un professor per cada grup de deixebles, segons el grau
de coneixements, tot i evitant les aglomeracions d'alumnes a càrrec d'un sol professor. L'any 1908 eren ja cinc els professors de l'Acadèmia, entre els que es comptava amb un professor nadiu per a l'ensenyança de la llengua francesa. A cada professor li corresponia una trentena d'alumnes.
A l'Acadèmia se seguia l'ensenyança anomenada "Sistema Cíclic", consistent, com indica el seu nom, en distribuir els principis i coneixements de cada assignatura agrupant-los en diferents cercles de diferent extensió i dificultat, adaptant-los a la potència intel·lectual de l'alumne, partint cada un dels cercles superiors, dels coneixements continguts en l'anterior que es tornen a veure amb més profunditat i estenent la matèria als nivells més superiors, fins arribar, amb una base ferma, als principis fonamentals de l'assignatura.
S'iniciaven els alumnes per la classe de Pàrvuls, que portava el professor senyor Tauler, seguien per la Preparatòria Elemental, conduïda pel senyor Deas, la classe Elemental, del senyor Ribas, la Preparatòria Superior que posseïa el senyor Sais, i la Superior, equivalent al batxillerat actual, que duien en Josep Sagrera i Lluís Corominas. També s'impartia el primer curs de Magisteri que donava el mateix Corominas.
L'ensenyança de l'Aritmètica a la classe Preparatòria Superior i a la Superior, es feia d'una manera especial, poc comú a les demés escoles. A les operacions fetes per a la resolució d'un problema acompanyava un raonament escrit fet pel mateix noi en el que s'explicava el procés seguit per a la resolució del problema. El càlcul mental, que llavors s'ensenyava a molt poques escoles i exercien els alumnes del grau Superior, desenrotllava extraordinàriament la intel·ligència dels nois, que calculaven ràpidament, entre d'altres exercicis, sumes de quatre sumands, cada un d'ells major de cent, i alguns de 1000; multiplicaven mentalment un número més petit de 1000 per un altre de dues xifres; calculaven els interessos d'un capital en un número determinat d'anys o mesos, tot amb una rapidesa admirable.
Per als alumnes de la classe elemental i pàrvuls l'Acadèmia tenia un home encarregat de recollir-los a domicili, al dematí a les 9 i a la tarda a les 2, i acompanyar-los a casa seva a la sortida de les classes o guardar-los fins les 6 de la tarda al hivern i a les 7 a l'estiu. També oferia l'Acadèmia la guarda i companyia de passeig d'alumnes les tardes dels dijous i dematí i tarda dels festius als pares que ho sol·licitessin. Ambdós serveis costaven dos rals mensuals a les famílies que els utilitzaven. També admetia l'escola alumnes pensionistes i a mitja pensió.
El diumenge 19 d'octubre de 1913 moria a Palafrugell el director de l'Acadèmia senyor Lluís Corominas a l'edat de 44 anys, a qui els palafrugellencs coneixien per sobrenom de el "Catedràtic", fent-se càrrec de l'escola en Josep Sagrera qui passà a ser el nou director del Centre educatiu. En aquells moments l'Acadèmia Palafrugellense era una escola primària que constava de quatre graus, i cap dels mestres auxiliars que assitien els professors no tenia títol universitari. El senyor Sagrera tenia cura dels nens del darrer curs de primària, llavors tenia uns trenta-cinc anys i era un gran entusiasta de la llengua castellana, a les seves classes no volia sentir els minyons dir ni una sola paraula en català; més tard en Josep Sagrera i Corominas, durant la República seria alcalde adscrit a la ideologia republicana federal i furibund catalanista.
Dels pàrvuls, els més petits, se'n feia càrrec el senyor Serra, qui havia estat seminarista, de la classe Preparatòria Elemental el senyor Ribot, un gironí d'escassos recursos formatius, seguia la classe dels més grans que professava el jove batxiller castellà, Lluís Eugeni Villabona i Aramburu, tos eren auxiliars i no duraven a l'escola més d'un curs.
Des del carrer de Sant Josep l'Acadèmia es traslladà a la Placeta del Pedró, principiaven a l'escola, que havia estat tot un referent formatiu de moltes generacions de joves palafrugellencs i de les comarques veïnes, els símptomes d'un declivi que s'iniciava amb aquell pelegrinatge.
L'Acadèmia fou clausurada durant un període de mig any durant la dictadura de Primo de Rivera , però Josep Sagrera aconseguí obrir el centre novament, aquest cop al carrer de les Botines, on continua amb la seva labor docent incorporant amb un gran esforç el professor August Vergel Téllez, docent de gran renom internacional que abans d'arribar a Palafrugell havia estat fundador i director del Liceu Anglo-Español a Bremen (Alemanya) i professor en diversos centres docents de molt prestigi al nostre país. Va arribar a sotsdirector de l'Acadèmia Palafrugellense. Posteriorment fundaria a la nostra Vila l'Escola Activa Avant que s'inicià, a la Plaça del Tambor durant el curs 1935-36, però que deixaria d'existir l'any següent i els seus alumnes passarien a d'altres centres majoritàriament a l'escola del senyor Planas, llavors situada al carrer de Sant Joan, on havia estat l'escola Marista.
Amb August Vergel s'incorporaren a l'Acadèmia com a professors, Laura Pujol i Pepita Sagrera, filla de Josep Sagrera.
Finalment, l'escola, fixà la seva residència docent entre els carrers Nou i Girona, fins que poc abans de la Guerra Civil, essent director el jutge Tomàs Girbal i Jofra, un ex alumne del centre, i Andreu Collsemata i Esteve Padrós, professors de la mateixa, juntament amb el mestre Joan Planas que ensenyava dibuix, l'Acadèmia va tancar definitivament la seva llarga i profitosa carrera docent a Palafrugell, havien passat 58 anys des de la seva fundació.
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
HEMEROTECA DIGITAL AMP
AGRAÏMENTS:
Comentaris