Passa al contingut principal

MOTIUS DE PALAFRUGELL, DE FINALS DEL s. XIX

Publicat per LUIGI a "EL DISTRITO" el dia 10 de juliol de 1898

En Palafrugell abundan mucho estos sobre-nombres, procedentes la mayor parte del tiempo viejo, pero que se conservan aún. ¿Hasta cuando durará esta malacostumbre?

He pasado revista á muchos apodos conocidísimos en esta villa y confieso que no tienen pies ni cabeza; no es posible comprender qué pudo inducir á aplicarlos á las personas que los llevan. Si quieren Vds. que les exponga algunos, verán la razón de lo que digo.

empecemos por los cargos oficiales:

Rey, Virrey, Batlle, Cabo, etc. ¿Los ejercieron sus padres?

Hay otros apodos religiosos: Cardenal, Frare, Bisbe, Capellà, Missas.

Uno muy ruidoso: Estrepit.

Algunos nombres de pueblos: Vich, Vall- llobrega, Pals, Bordils, Casabells.

Otros de oficios: Pilot, Campaner, Carreter.

Uno bueno para juego de niños: Bolillas.

Varios objetos útiles: Filosa, Xurriaca, Escalas, Caixa, Paella,Tambó, Cals.

Otros geográficos: Pampa, Mon, Lucaya.

Dos buenos para Carnaval: Gori, Alegría.

No pocos animales: Canari, Cardina, Guilla, Xay, Barro, Colom, Cuca, Cabreta, Gall, Roigé. Toda una colección zoológica.

Una seta: Muxi.

Dos útiles para beber: Gallet,Xarrich.

Un mote de varón, que es una verdad de Perogrullo: Mascla.

Para poner á un cuadro: March, y para un cuadrito: Marquet.

De los de la policía, libéranos dómine: Bastóns.

Un utensilio de mesa: Forquilla.

Algunos nombres de cocina: Salseta, Calíu, Fideu.

Otro bueno para un concejal de rapiña: Butxacas.

Varios vegetales: Xicoira, Faba, Trunfa, Pina, Xufla.

Uno de constipado: ¡Atxam!

Un volcán: Strómboli.

Apodo poco cristiano: Moro.

Otro bueno para el chocolate: Presas.

Y otro que puedo meterla: Pata.

Una segona relació de motius fou publicada en el mateix periòdic la setmana següent:

"El General, Funey, As de Oros, Garrofa, Baldufa, Cols, Maco, Bonich, Betas, Mochila, Barats, Cal, Garsa, Cibada, Burro, Zagal, Concha, Poc oli, Curt puntut, Tupeta, Llers,Bordils, Regencós, Marmita, Cututa, Casaca, Meló, Pinya, Bitxo,Busqueta, Rosinyol, Capcigrany, Gamarús, Cendra, Ganguil, Cellas".

No cito más porque no acabaría, pero díganme Vds: ¿Tienen algo que ver esos nombres con las personas que los llevan? No hay nada más tonto que el apodo, aplicado siempre sin ton ni son, por niñerías del momento.

Ejemplo: un apodo francés: C' est moi.

Y lo prueba más, que en una población corchera como ésta, no hay más que un apodo sacado del oficio: Curt puntut.

Se acabó el sermón.

LUIGI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes