dissabte, 21 de novembre de 2009

EL PUIG SES FORQUES

Administrar justícia dins els termes de Palafrugell, històricament li corresponia a l’Ordre del Sant Sepulcre de Barcelona, que incloïa l’exercici i administració per part dels seus comanadors del mixt imperi, i poder dictar sentència, en demostrar-se la culpabilitat de l'acusat, de condemnes sols quan aquestes eren de caràcter pecuniari, de desterrament o d’assots.

El mixt imperi o baixa justícia implicava el dret a mantenir cort amb la presència d’un escrivà, poder nomenar batlle i jutge i el d’intervenir en totes les causes civils amb poder de dictar sentència. Suposava també el dret de castigar els delictes menors, per causes de baralla, lesions lleus, injúries, robatoris inferiors al dos-cents sous de quantia, imposar multes i donar llicències al municipi per a poder-se reunir.


El mer imperi, o alta justícia, vulgarment dita ‘jurisdicció criminal’, era una potestat que residia en el monarca i administraven els veguers reials. L’exercici d’aquesta jurisdicció comprenia tots els delictes que mereixien la imposició de condemnes a mort, amb esquarterament i posterior exposició de les despulles o aquelles que contemplessin la mutilació d’algun membre del condemnat.

L’any 1368 el prior de la casa de Santa Anna, de Barcelona, fra Berenguer de Bigues (1367-1384), senyor natural del castell de Palafrugell comprà la jurisdicció civil als esposos Gilabert de Cruïlles i Albira, i a Joan de Palafrugell, batlle natural del castell. Poc després el 1374 comprà la jurisdicció criminal al monarca Pere el Cerimoniós, el rei del punyalet, a canvi uns terrenys que la casa de Santa Anna tenia en una zona dels fossats de la muralla de Barcelona, on el rei volia construir uns jardins. Sembla, malgrat tot, que la casa de Santa Anna hagué de pagar, a més a més, dos mil cinc-cents florins d’or, dels quals 1.750 els pagà la universitat de la vila.

Un cop en possessió de la jurisdicció el prior manà aixecar immediatament unes forques en senyal de la nova autoritat adquirida. La forca era l’instrument d’execució més emprat per la justícia. El patíbul era una instal·lació fixa que havia de ser vista per tothom que visques en aquells dominis o transités per ells, era erigida com un símbol de la jurisdicció assolida, representació de la força i el poder que l’autoritat tenia sobre aquell lloc, i això s’havia de tenir ben present. Les sentencies capitals, tot i no ser tan nombroses com pot arribar a semblar, eren un espectacle públic d’un efecte dissuasori evident. Aquestes baluernes de mort solien instal·lar-se en llocs que fossin ben visibles, i cap lloc més idoni que la vora dels camins principals, a les afores de les muralles o els turons propers a les poblacions.

El cadafal del castell de Palafrugell va ser instal·lat a la vora del Camí Ral de Palamós, dins del terme actual de Mont-ras, al capdamunt d’un petit turonet en el lloc conegut, encara actualment, pel nom de Puig de les forques. Es convertí aviat en un element impertèrrit del paisatge, que perdurà llargament en el territori medieval de Palafrugell.


El sistema d’execució capital amb forca fou emprat a Espanya fins el 1828, el rei Ferran VII, per Reial Cèdula de 28 d’abril i per assenyalar la grata memòria del feliç aniversari de la reina, abolí l’execució de la pena de mort amb forca, utilitzada en aquells moments arreu d'Espanya, i disposà que des d’aquell moment en endavant s'executessin els reus amb garrot ordinari si aquests pertanyien a classes populars, amb garrot vil els castigats per delictes infamants i amb garrot noble els gentilhomes. En realitat la diferència rau en l'escenificació de la mort, perquè el sistema d'execució era el mateix per totes tres sentències. El primer era conduït al cadalse en mula o cavall, el segon en ase i els nobles a cavall i amb cadira de montar.

L’any 1381 els habitants de Palafrugell feren un intent, sense èxit, de redimir el castell de la jurisdicció que sobre ell tenia el priorat de Santa Anna, per a tal efecte necessitaven la quantitat de quaranta mil sous barcelonesos de tern, l’equivalència, en moneda menuda dels 2.500 florins d’or d’Aragó. La necessitat de redimir la quantitat total en metàl·lic indica que la casa de Santa Anna ja els havia tornat la quantitat aportada en la compra realitzada al rei. S’autoritzà un procurador que manllevés la redempció i amb poders per a demanar el préstec necessari tant a cristians com a jueus, amb usura o sense, i a obligar-se, en nom de tots si calia, a assegurar als prestadors, pensió vitalícia o censal mort.

dissabte, 7 de novembre de 2009

La font monumental de Plaça Nova, (1882-1932)

L'any 1881, essent alcalde de la vila el Sr. Miquel Fina, es va decidir d'obrir un pou a Plaça Nova, per tal de trobar una mina d'aigua que substituís l'esgotada font pública que hi havia en aquest lloc.
Va ser a una profunditat de 20 metres que aparegué el broll d'aigua freàtica i es construí en superfície una caseta provisional per tapar el pou i habilitar interinament un subministre per al servei del públic. Posteriorment s'estudià un projecte de font assignant 1500 pessetes al pressupost de construcció de l'artifici.
Com a conseqüència de la millora del gas rico en l'enllumenat públic de la vila el consistori va decidir d'ampliar el projecte col·locant un canelobre a la mateixa font dotant l'ampliació amb una aportació de 1500 pessetes més. L'obra fou dissenyada pel senyor Bordas, qui seria el constructor i instal·lador de la font, i encarregada a la "Societat d'alts forns i Foneries de Val-Dosne" de París, perquè fos enllestida abans del 20 de juliol de 1882, per la festa major de Palafrugell.

Entre els terminis d'entrega que la casa constructora parisenca va incomplir, i els retards i descoordinació dels transports ferroviaris francesos va impossibilitar l'esperada inauguració durant les festes. No va ser sinó el mes següent que la font va començar a donar aigua a la població.
Quan finalment la font monumental, d'una tona de pes, va quedar ubicada al vell mig de la plaça, es va poder gaudir de l'elegància i treball perfectament acabat del canelobre.

El monument, decorat seguint l'ordre arquitectònic renaixentista, tenia un sòcol o cos quadrangular de 70 cm per 1,40 metres d'alçada. Al damunt del qual es situava el canelobre amb quatre braços a la part superior dels quals es sostenien bonics fanals de gas. El conjunt estava rematat per una llum central de sis cares de majors dimensions que els altres. L'alçada total del canelobre - font era de cinc metres.

En un dels costats, el que donava al carrer de Vilabertran o del Clós, (ara de Sant Sebastià), tenia col·locat un volant que donava moviment a una bomba de llautó emplaçada al pou i elevava l'aigua a una alçada de més de 15 metres amb un cabdal de 20 litres per minut.
Al costat oposat, el que donava al carrer dels Cavallers, conegut llavors pel nom de carrer de "Can Caixa", hi havia una petita porta que facilitava l'accés al seu interior. A les altres dues cares hi havia dues aixetes de metall per on manava l'aigua.

El projecte original tenia previst completar el voltant de la font amb una vorera de pedra, un parterre perimetral i una barana ornamental de ferro com a complement de millora. Però cap d'aquests acabats es van realitzar inicialment, i no va ser fins al cap de tres mesos quan es veié la necessitat de disposar d'un perímetre sòlid als voltants dels sortidors d'aigua, que es va completar amb un cordó de pedra que evités el fang i la humitat.
Gaudir d'aquella instal·lació d'aigua va arribar a ser un orgull pel poble. Era una font com les que hi havia als carrers i places de Barcelona, i en un temps en que l'aigua corrent no existía a les llars, tothom en volia subministrar-se, al principiar la novetat, d'aquell sortidor del preciós líquid.

Peró com que res no dura eternament, el mes de febrer de 1932, mig segle després de ser inaugura, la font fou desmantellada per la implacable piqueta municipal, un altre més dels símbols emblemàtics de la vila que desapareixia.
Bibliografía:


Crónica d'un Segle, Palafrugell 1900-1999

Josep Salvatella & Montserrat Colomé

Palafrugell Ahir

Lluís Molinas & Joan Piera
Hemeroteca del AMP

EL VEÏNAT DE VILA-SECA

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbaní...