Passa al contingut principal

LÍNIA DE DEFENSA DE LA COSTA PALAFRUGELLENCA (1936-1939)

Poc després de declarar-se l'estat de guerra a Espanya el juliol de 1936 a la vila de Palafrugell, es creà un Comitè del Front Popular, del qual formaven part les organitzacions obreres i republicanes, amb una estructura organitzada per milicians armats i identificats per un braçal vermell amb els segells de les organitzacions que integraven el Comitè Popular Antifeixista.
Ja des de els primers dies s'organitzaren controls rigorosos a les carreteres dels voltants i s'ocuparen els llocs estratègics de la població establint una guàrdia permanent a l'ajuntament. I un escamot de milicians amb un camió fent les rondes de vigilància de les poblacions marineres i de la costa.
Palafrugell era en aquells moments una destacada població de fabricació surera i disposava d'una industria auxiliar força especialitzada i de gran qualitat dedicada a la fabricació de maquinària per a l'elaboració de taps. Comptava en aquells moments amb tallers mecànics de maquinària especialitzada de molt alt nivell, com els tallers Trill, S.A., Corredor, Dellonder, i Gallart.
El diumenge dia 30 d'agost el Conseller de la Generalitat Josep Tarradellas vingué a Palafrugell i acompanyat de l'alcalde Martí Jordi Frigola i diversos dirigents polítics visitaren els tallers de Construccions mecàniques Trill on examinaren el material de guerra que allà fabricaven. Dos dies després una comissió d'obrers mecànics del taller es desplaçava a Barcelona amb les mostres dels projectils i espoletes que havien construït, per tal d'obtenir comandes per a la fabricació de material de guerra.
I els encàrrecs no deurien trigar en realitzar-se perquè el dia 14 de setembre una comissió de la Guàrdia Nacional Republicana visità els tallers Trill per examinar la planta de fabricació i constatar la qualitat dels models que es produïen en serie. El dictamen emès va ser qualificat d'un excel·lent i perfecte acabat de les peces.
La Comissió de la Indústria de Guerra va estendre els certificats de mobilitzats industrials als tallers de la vila, amb els números 964 a 986 als tallers Trill, els números 987 al 998 al tallers Corredor, els números 999 al 1009 als tallers Dellonder, i els números 1010 al 1029 als tallers Gallart. Tots ells s'agruparen en un organisme que es denominà Comitè Metal·lúrgic de Palafrugell a fi de facilitar les relacions amb el Comitè de Guerra, però, els tallers Corredor, Dellonder i Gallart s'agruparen en una col·lectivització única que portava el nom dels tres tallers.


La vila a partir de llavors es convertí en un possible objectiu de guerra i els comitès de defensa passiva locals creats per Decret de la Generalitat organitzaren una línia de defensa dels accessos a la costa amb característiques de primera línia de foc que s'emplaçaren en dos dels turons que dominen la carretera vella de Llafranc i Calella, en aquells moments l'única via asfaltada que es comunicava amb la marina.


El mesos d'octubre i novembre el creuer "Canarias" patrulla i s'ensenyoreix de la Costa de Girona, la matinada del dia 30 d'octubre bombardeja Roses i fa intents de desembarcament que son repel·lits. L'11 de novembre torna a bombardejar la població, i el 17 bombardeja Palamós.

El Puig-Rodon

Les trinxeres del Puig Rodon dominen àmpliament el Pla de les Alzinelles fins a Santa Margarida, i estan situades a uns quinze metres sobre el nivell del pla circumdant. Pensem que en els moments crítics del conflicte l'arbrat era molt més escadusser que ara o en tot cas es va netejar dels obstacles que impedissin una bona visibilitat del tram de carretera que es pretenia controlar.

La trinxera circumda tot el costat sud del turó i s'estén en una longitud aproximada d'uns cent vint metres.

Tan en l'inici com al final de la rasa existeixen unes zones explanades que podrien haver estat excavades per poder apropar el transport de persones i els materials amb vehicles motoritzats.
La línia de trinxera resta avui dia pràcticament colgada de terres, però son visibles encara les peces prefabricades de formigó armat, d'1,50 m. de llargària, amb que es protegia la línia frontal de la línia defensiva, mostrant en la seva part superior unes àmplies espieres des d'on poder disparar amb la total protecció dels atrinxerats.
La planta de la trinxera segueix el traçat d'un arc de radi molt ample com si es tractés d'una corba de nivell mestra del turó. Aproximadament cada tram de deu metres de passadís de trinxera amb espitlleres de formigó el segueix un eixamplament arrodonit amb parets fetes de maó massís que s'avança cap al davant sobre línia de la trinxera a la manera dels glacis.
A uns quaranta metres d'iniciar-se la trinxera des del costat sud-oest, hi ha una de les entrades al refugi subterrani, excavat majoritàriament en un tipus de roca granular de duresa mitjana que facilita el treball en galeria, però que superades les dues galeries transversals interiors es converteix en un tipus de material rocós de naturalesa calcaria.
En planta el refugi segueix la tipologia estàndard d'aquestes defenses. S'inicia amb dos trams curts de galeria que formen un angle recte entre elles; tot seguit s'inicia la galeria principal de majors dimensions des de la qual arrenquen dues àmplies galeries transversals on s'hi estarien les persones o els acopis de material de guerra. A partir de la segona galeria, que te una curta contra galeria al costat esquerre, s'inicia una forta pujada excavada de forma més barroera i poc curosa a la dura roca del turó fins arribar a l'exterior a l'altre costat del puig.
Les dues boques d'accés estan emmarcades amb llindes i arc de maó massis, dels quals el primer i principal està força colgat de terra i deixa a la vista escassament un forat d'un metre per noranta centímetres d'alçària. L'entrada secundària, en millors condicions, te una alçada d'1,36 per vuitanta centímetres d'ample.
Les galeries interiors, la central i les galeries transversals tenen a manera d'elements resistents uns arcs torals confeccionats amb maó massís o be amb formigó.

El paratge de Coral

Les defenses del paratge de Coral consten d'una línia de trinxera d'excavació senzilla que uneix dues sòlides construccions de formigó bastides per a emplaçament de metralladores pesants, l'excavació del traçat de l'autovia que afecta una part del turó talla la prolongació de la trinxera cap a ponent on podria haver existit un tercer búnquer del qual no tenim cap constància que existís.
Els búnquers tenen unes dimensions exteriors de 3,75x 5,90 m amb tres espieres que cobreixen àmpliament tota la geografia al sud del turó. Des de la línia de trinxera surt un passadís confeccionat amb totxos de formigó de 28x14x5 cm que protegeix l'entrada de les persones al búnquer. Els murs de l'edificació tenen uns noranta centímetres, i també estan confeccionats amb totxos de formigó de 28x20x14 cm; la tapa de coberta és una llosa de 20 centímetres al damunt de la qual s'acumula un massís de formigó que arriba a tenir en la seva part central uns vuitanta centímetres de gruix.
NOTICIA DEL DIARI ARA
29-03-1937 (ARA)
Construïm refugis civils
La criminal predilecció que senten els feixistes per a les poblacions del litoral mediterrani, col·loquen les indefenses viles empordaneses, en primer pla de l'actualitat.
El transcurs dels esdeveniments ens ha demostrat que des del primer moment les forces rebels han dedicat primordial atenció a les nostres costes car tenen la convicció --- en aquest cas ben fonamentada--- que llur predomini en elles seria un factor decisiu per a fer decantar la lluita a llur favor. Dissortadament els fets per ara corroboren aquesta previsió. Els vaixells facciosos amb l'ajut de la flota italo-germànica, han sembrat les nostres aigües d'artefactes que dificulten força les activitats comercials per mitjà del transport marítim, amenaçant amb això d'impossibilitar el nostre proveïment interior. Aquestes atrevides activitats dels feixistes es veuen facilitades per l'absència de la flota lleial que els dona la impunitat per a apressar els nostres vaixells mercants amb tota la càrrega que puguin transportar amb la qual cosa obtenen un èxit doble: mermar les nostres possibilitats i augmentar llurs recursos. A més a més, no satisfets encara amb aquests resultats rematen les seves malifetes amb repugnants atacs a ciutats obertes amb la doble intenció de satisfer llurs instints cavernaris i crear un ambient de desmoralització que afavoreixi llurs plans. En això tanmateix, s'equivoquen, car no assoliran altra cosa que fer reaccionar intensament tota la virilitat del nostre poble.
Deixem per a qui competeixi la defensa activa de la nostra mar i del nostre cel, però mentre es prenen les mesures oportunes, els municipis del nostre litoral tenen l'ineludible obligació de vetllar per la seguretat passiva dels ciutadans i això solament pot ésser un fet si es construeixen tots els refugis que siguin necessaris. Concretant-nos al nostre Palafrugell, cal reconèixer que darrera vuit mesos de lluita es troba encara indefens davant la possibilitat d'una agressió la qual cosa és de lamentar doblement perquè durant aquest temps han estat prodigats esforços considerables en obres urbanes que si bé han de portar un embelliment urbà elogiable en els actuals moments resulten bastant extemporànies car amb tot aquest esforç intel·ligentment orientat a hores d'ara hauríem pogut tenir degudament atesos els nostres serveis de seguretat per a casos d'agressió. Palafrugell posseeix en el límit dels seus barris extrems una infinitat de petits turons els quals degudament minats i solidificats podrien convertir-se en refugis completament segurs.
La nostra modesta opinió és de que és urgent de prendre les determinacions necessàries per a emprendre aquesta tasca. Cal anar a la mobilització obligatòria de tots els homes a excepció dels que estiguin complint llurs obligacions militars. Cal crear la jornada pro-seguretat civil sense retribució de cap mena, com a obligació que té cada ciutadà a coadjuvar a la pròpia defensa. Cal posar en marxa una serie de disposicions enèrgiques totes les quals sota una intel·ligent distribució d'activitats convertiran en poc espai de temps en plena realitat l'aspiració popular de poder tenir refugis per al cas de bombardeig.
No és hora de dilacions ni egoismes mal entesos, és hora de realitats tangibles, així ho reclama la seguretat dels nostres fillets i de les nostres dones indefenses i qui no sàpiga interpretar les necessitats d'aquest moment o no les vulgui servir no té dret a anomenar-se antifeixista. No oblidéssim que si els nostres temors trobessin confirmació ens farien responsables davant la Historia d'un delicte imperdonable contra nosaltres mateixos.
E. VENTURA.(Avançadetes de Belchite, 18 - 3 - 37.)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes