Palatio Frugelli

Palafrugell, com moltes altres viles del Principat, viu una veritable expansió a la segona meitat del segle XVI i aquesta bonança es reflecteix en el projecte de construcció de la seva església, els edificis d’aquesta època es continuen construint encara amb molts elements que son típicament gòtics, i les gàrgoles, que encara en aquest temps s’hi esculpeixen, en son un bon exemple. El nom de gàrgola deriva de la paraula francesa “gargouille”, de l’antic terme també francès, “gargoule” i aquesta prové del baix llatí, “gargula”, amb el significat de “gola”. Les gàrgoles es constituïen en l’element final del sistema general de drenatge de l’edifici. La seva disposició resolia acceptablement l’evacuació de l’aigua de pluja que s’escorria per les cobertes i era recollida per una xarxa de canalitzacions que es movia per gravetat a través de les cornises. La poca capacitat hidràulica d’aquestes canalitzacions i l’impossibilitat de donar-les-hi gaire pendent per augmentar la rapidesa de la se

Corria l’any 987 quan es trenca la subordinació dels comtats catalans del regne franc i desapareix la dependència catalana dels carolingis. En aquests temps, el Palau o Casal fort que era llavors Palafrugell pertanyia geogràficament als comtats units, des de l’any 894, de Girona i Barcelona. Un any més tard, el 988, la data més reculada que coneixem on es menciona documentalment el nom del poble, amb la denominació de Palatium Frugelli, es designa l’existència d’un castell o casa forta, a l’entorn de la qual existia l’assentament, d’un nombre d’habitatges, molt reduït encara, amb les cases que constituïren el primitiu Palafrugell. Aquesta sola menció, però, no és suficient per a determinar l’existència d’una església, encara que ens pot facilitar entendre que la consolidació del nucli urbà s’inicia primitivament al voltant del castell, o més bé, a redós d’una casa forta, que, pel nom que rep de Palatium, provindria, de l’assentament d’una antiga edificació visigòtica, del segle V-VI a