Passa al contingut principal

Cal Cardenal

Cal Cardenal és una casa situada al carrer del Progrés, un edifici semblant a les altres cases unifamiliars noucentistes de la vila que es construirán seguint un estil neoclàssic popular. A la tarja metal·lica que hi ha sobre el portal figura la data de construcció de 1858. Cal Cardenal és el motiu que tingueren els propietaris originals de la casa.

Donant al carrer del Progrés, nom que data de l’any 1868-69, anteriorment era conegut pel nom de Principe de Asturias, mostra la seva millor cara, una façana de simetria vertical longitudinalment dividida en tres crugíes i verticalment en el mateix nombre de plantes. Com que desconeixem qui era el seu primer propietàri i tampoc no tenim cap rastre de qui fou el mestre d’obres, no fos cas que en la distribució haguès volgut representar-se quelcom de simbòlic, no ens podem estar de relatar que novament trobem el nombre tres en les obertures que hi ha l’exterior a cada una de les plantes.
En conjunt, les formes de l’edifici transmeten una sensació de sobrietat, de casa bona temperada, d’ostentació contenida, de haber estat feta per una persona instruida en el liberalisme i el progrés.

Per a les formes geomètriques s’han utilitzat cercles i rectangles. Sobre l’eix de simetria s’ha emprat tres vegades el cercle. En primer lloc sobre el pla vertical de la planta baixa per traçar l’arc de mig punt al portal d’accés ocupat per una tarja metal·lica, i a les dues plantes superiors per donar forma semicircular als balconets.

Les lloses dels balcons es recolzen sobre dues mènsules corinties, que a nivell del primer pis estan tombades per disimular les diferencies d’alçada entre les plantes i no invadir l’espai dels guardapols de les grans finestres inferiors.

Sota els dos balcons centrals es troba la raó que el fa singular, el motiu que caracteritza l’edifici i el fa únic. Es tracta de les figures d’una dona i un home, fets de terra-cuita en alt relleu. La dama, d’aspecte Jove, està situada sota el balcó de la primera planta, mostra només el cap enmarcat dins d’un oval orlat de fulles vegetals d’acant. Els cabells semblen recollir-se al clatell en un monyo.

A la part superior hi ha representat el bust d’un militar de molt alta graduació, que segons recull la tradició popular representa el general Baldomer Espartero, personatge molt popular i estimat entre els seguidors de la política lliberal d’aquell temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes