Passa al contingut principal

Entrades

LA MORBERIA

Entrades recents

PERE PAU BOU, QUE VA DONAR NOM A LA PLACETA

  El dia 29 del mes de desembre de l’any mil set-cents vint, que era diumenge, fou celebrada a l’església de sant Martí del Castell de Palafrugell la darrera cerimònia de bateig d’aquell any. Era la d’un nen a qui posaren sis noms, cosa extraordinària, ja que tradicionalment solien ser només tres els noms de baptisme i molt excepcionalment podien arribar a ser quatre, però el sagristà de la parròquia, que era mossèn Cristòfol Alenyà, no es tallà ni un pel a l’hora d’encolomar el reguitzell d'apel·latius al nadó. Va ser en el Concili de Trento que es va limitar el nombre de padrins del neòfit, i amb el nombre de padrins va córrer parelles el nombre de noms de baptisme. Àdhuc avui mateix dóna un el padrí, un altre la madrina, un altre el capellà o sacerdot que administra el baptisme, i, en certs bisbats, un altre la comare o llevadora. Sembla ser que el capellà, per ser aquell el darrer nadó va voler liquidar els noms dels sants que li havien quedat per posar. Els noms que es relacio

LA CASA DELS GRIUS

  “Guarda't dels grius, gossos de Zeus sense lladruc, de poderoses dents...” [1] No un, sinó dos grius guarden un habitatge unifamiliar que hi ha al carrer de Pi i Margall de Palafrugell. La casa està en el número 46 del carrer i té les dues estàtues situades al capdamunt de la façana, sobre la teulada. Jagudes còmodament en una situació estratègica d’alerta, una a cada costat en sengles acroteris angulars. Què ho fa, que algú hagi triat dues feres de tal calibre per a decorar l’exterior d’un habitatge familiar, per molt be que quedin enlairades allà al damunt?. Resulta evident a simple vista que no és un edifici ponderat si el comparem amb els altres que l’envolten. Judico que se’l va fer construir una família de classe mitja alta, però que no eren fills del poble. Res a veure amb les cases autòctones que edificaren els nostres pròcers. Els exemples que encara hi ha a la vila d’aquelles edificacions son ben diferents a aquesta que ens ocupa, eren més ostentoses, més senyorials

EL CARRER DE SANT SEBASTIÀ, QUE PRIMER VA SER CLOS

El carrer de Sant Sebastià, és una via que es va començar a urbanitzar al segle dinou sobre els horts i les terres de conreu que s’estenien a llevant de la muralla de la població fins l’indret de La Carrera. En un primer moment el carrer va rebre el nom de Clos, nom que feia referencia al terreny circuït de parets, i tanques que va haver de travessar mentre s’estava formant. Fins al moment en que fou practicable el camí d’anar a la muntanya de Sa Guarda discorria pels carrers del Raval Inferior, Botines i l’Hortal, però quan es va urbanitzar i ja era obert fins a Can Prats de “La Carrera”, els palafrugellencs el van començar a utilitzar per fer el camí més directe a la muntanya sagrada i santuari-mirador, i es van veure en la necessitat de canviar el nom original, que ja no tenia sentit, pel de Sant Sebastià. És l’exemple que tenim més a l’abast, tot i no ser el més adient, com a paradigma d’una permuta entre topònims i patrònims. Aquelles coses que de vegades s’intercanvien entre la t