Entrades

SEBASTIÀ VIVES, EN MALÀNIMA

Imatge
Quasi ningú no el recorda a Palafrugell pel seu nom de família, però més d'un et confirmarà estimat lector haver sentit parlar d’un home al que deien Malànima, motiu pel que era conegut un personatge singular que residí a la vila durant la segona meitat del segle XIX. El seu nom de baptisme era Sebastià Vives Matas, nascut a la ciutat de Mataró, fill legítim i natural d’en Magí Vives Vila, un bracer de Vilassar de Mar. L'any 1851, a l’edat de 26 anys, es traslladà a Palafrugell atret per la puixant industria de la població. En aquell temps ja era casat amb la Josefa Matas i Barrera, filla de la vila de Blanes, de 20 anys d'edat. En Sebastià i la seva dona, no sabien llegir ni escriure, mancança molt comuna entre la població rural d'aquella època, però això no fou impediment perquè comencessin a traginar mercaderies, amb una mula i un carro que compraren amb l’estalvi que havien pogut aplegar. Dedicant molt esforç establint la base d’un pròsper negoci familiar que al cap …

EL POU D’EN BONET

Imatge
El Pou d’en Bonet emergeix de l’inframón amb un brocal en la forma poligonal que te un trapezi isòsceles, i amb aquella part de pedruscall amb que sobresurt ocupant un bon tros de vorera, es revela descarat al carrer Begur de Palafrugell. Els acabats d’un l’element pràctic no necessàriament tenen perquè ser artístics, si ens el mirem amb els ulls que se’l miraria un forà, veurem una andròmina, evidencia un tipus d’estructura constructiva senzilla, sense ornats, d’una rusticitat quasi modèlica. És un element de serveis que existeix a destemps, d’un altre moment, d’una època antiga, d’aigua no canalitzada; però que, malgrat tot el que s'ha dit, si li poguéssim atribuir virtuts humanes, d’aquest diríem que posseeix les millors, i llavors podrien dir que és un pou que s’avergonyeix. El Pou d’en Bonet se’n va dir abans Pou d’en Papi i d’això fa molt temps. El fet que tingués nom propi, ens indica que era d’ús públic i per tant fora del domini privat. No se’l coneixia per cap altre nom. E…

EN JOAN FUSTARET

Imatge
“...Fuera de Cataluña, en todo el resto de España, se goza de una completa paz y sosiego público...”
Aquesta història va tenir lloc durant un període que s’ha convingut en denominar Guerra dels Matiners, un conflicte que es va circumscriure a Catalunya emmarcat dins el context de la segona guerra carlista, que tingué lloc entre els anys 1846 i 1849, malgrat que el conflicte incloïa molt diversos components polítics i ideològics de tendències liberals i republicanes. Cap a finals de l’any 1848 els republicans s’alçaren en armes al costaner central de l’Empordà, el grup que instigava la revolta s’havia format amb una trentena d’homes, una partida de joves revolucionaris que provenien de Sant Feliu, Calonge, La Bisbal i Palafrugell i probablement obeïen la consigna d’insurrecció llençada per Abdó Terrades des de París a principis de juliol. Per tal de manipular l’opinió de la gent, la premsa tenia ordres de titllar de bandolerisme qualsevol manifestació contraria a la monarquia i era obli…

ACLUCA ELS ULLS 2

Imatge
Quin grau de coneixement tens del teu poble?. Ets capaç d’identificar els llocs que et mostro?. Et proposo un joc que consisteix a dir-me la localització d'on es troba la imatge que surt a la fotografia. Totes les que es mostren estan localitzades dins l’àmbit urbà de Palafrugell, indrets pels que passes sovint, o no tant, però que en un moment o altre has tingut ocasió d’observar. Ànima’t, mira amb uns altres ulls les coses belles que tens a l’abast dels sentits. Envia les respostes que sàpigues a frugelli@gmail.com

2.1 En quin carrer es troba?

2.2 En quin carrer es troben aquests rajols de paret?
2.3 Saps el nom amb el que es coneix aquesta casa?

2.4 Quina cantonada protegeix l'àngel

2.5 Si et trobessis aquí, que veus mirant cap amunt?

LA CREU DEL PEDRÓ

Imatge
De l'actual Raval Superior abans en deien d'Amunt, i en el mateix punt en que aquest finalitzava s'iniciava el carrer del Pedró, però com que en el us del català la vocal e te la sonoritat de vocal neutra quan es troba en una posició àtona, el so que resulta, de sempre ha estat dit Carrer del Padró. I d'aquesta manera s'escrivia abans de la normalització. Era lògic que s'hi transcrivís tal i com sonava. També allà mateix, en aquell punt, s'iniciava el camí antic de Begur. Ara arrenca més lluny, coincidint amb una fita de terme a la perifèria de la població, prop de la vila d'Esclanyà. La petita vila d’Esclanyà està documentada des del segle XIII amb el nom d'Asclayano i també figura com Sclayano. L'origen etimològic del nom és dubtós, alguns estudiosos el fan derivar d’asclar, i com que una ascla és una estella grossa, asclar significaria estellar, trencar fent estelles. En Joan Corominas al seu torn ens parla del nom evolucionat, propi del llatí,…

UN FILL DE LLOFRIU ÉS AFUSELLAT A PLAÇA NOVA

Imatge
El 19 de febrer de 1834 el comerciant Antoni Riera Grassot fou nomenat batlle de la vila de Palafrugell i a partir d’aquell dia va haver de fer mans i mànigues per poder atendre el munt d’ocupacions amb les que estava compromès. La primera i principal obligació la tenia amb el seu negoci, al qual dedicava unes poques hores de la jornada diària. Moltes menys li requeria el comandament de la Companyia de Seguretat Pública, una força armada de Voluntaris Urbans d’autoprotecció, de recent instauració a les principals localitats del regne, formada per vilatans i de la qual ell n’era capità; a fe de Déu que en aquell temps eren necessaris i requerits aquells escamots, una mena de sometents locals, ja que vagant per la plana i encimbellats dalt les Gavarres abundaven partides de bandolers i facciosos i el governador militar de la província no disposava de prou tropes regulars per protegir els ciutadans. Patint per aquelles atribolades circumstàncies, al poble de Llofriu vivia en Sebastià Rier…

EL MESTRE MAJOR D’OBRA JOANNES JAUSI

Imatge
Va ser el dia de Sant Ireneu, el 28 de juny de 1590, que es va morir el mestre Pere Bòria, picapedrer, mestre major de l’obra nova de Sant Martí de Palafrugell. Feia ben poc que s’havien complert els dos primers anys d’inici de les obres i aquell contratemps amoïnava els obrers de l’església, que volien contractar per a substituir-lo un professional que posseís la ciència i la traça necessàries per escometre amb èxit la construcció del temple. Com administradors figuraven dos síndics, un d’ells havia estat designat pels clergues i l’altre l’havien nomenat els obrers; de comú acord entre els dos acordaven la designació d’un clavari que era  l’encarregat de les finances. Aquets càrrecs s’exercien durant un any, finalitzat el termini, se’n triaven nous gestors. Per a reemplaçar en Pere Bòria es decidiren pel mestre Joan Jausí, un constructor de nacionalitat francesa que posseïa en escreix els coneixements tècnics i empírics necessaris i complia amb tots els requisits i exigències dels adm…